Pedrolo, recuperat

Avui recordava Manuel de Pedrolo, ara que fa 23 anys que va marxar. I el recordava a partir d'aquell mecanoscrit que va suposar una sacsejada fonamental en la meva vida. Una sacsejada de vitalitat, emocions; la descoberta d'un autor que no només va ser transcendent per a mi en les emocions més íntimes, sinó que em va empènyer a llegir més. No he tornat a llegir el Mecanoscrit del segon origen. Segurament per la por que aquelles paraules necessàries en el moment que van ser llegides es transformin i perdin sentit. Penso que van ser llegides quan calia, i seria un desencert recuperar-les ara. El que sí que vull recuperar, a 48 hores del Concert per la Llibertat, són aquelles descobertes volgudes del Pedrolo més ideològic. Un Pedrolo que reivindico, que mai no ha estat prou estudiat ni reconegut, i que ara volen treure de l'oblit un grup d'amics a qui agraeixo la iniciativa. I ho volen fer a través d'un documental la gent de Zeba Produccions i la Fundació Manuel de Pedrolo, per estrenar-lo el 2014, l'any del quarantè aniversari del Mecanoscrit. Els trobareu a Verkami.

Poeta, narrador, assagista, autor de peces teatrals; qui ha silenciat, i per què, Pedrolo? Mestre en gai saber, premi d'honor de les lletres catalanes el 1977, autor prolífic, diuen que el més llegit després de Pla… però mai no ha vist reconeguda aquesta trajectòria a partir de l'estudi i coneixement de la seva obra. Hi hauria molts textos, infinitat de cites que reproduiria amb ganes del seu pensament. Però avui ho faré reivindicant el gènere, perquè els textos de Pedrolo van ser estimulants pel que fa a l'alliberament de la dona en l'època en què foren escrits. I tornant al Mecanoscrit recordaré l'Alba, aquella jove verge i bruna, que és mestressa del seu destí, que es mostra forta volent un fill, i aconsegueix criar-lo quan desapareix el pare, secundari absolut d'una història potent. Un ésser ple de força i autosuficient, dibuixat en el moment precís per a moltes de nosaltres.