La violència, a l'exèrcit

En temps de pau, els exèrcits són notícia poques vegades. Per a molts ministres o presidents de govern, la millor notícia és que no se'n parli. Amb els exèrcits, doncs, passa com amb els reis: qui dia passa, any empeny, i a viure que són quatre dies. De tant en tant, però, algun president o algun ministre no pot estar-se de posar l'exèrcit com a exemple de força de pacificació o de grup d'homes especialitzats a ajudar la població civil en temps de catàstrofes. És curiós que, per a les catàstrofes, els exèrcits bàsicament només s'utilitzin dins del territori d'un estat, mentre que les anomenades forces de pacificació se les enviï sempre a altres territoris. A vegades, en aquests altres territoris, hi ha també catàstrofes. Però han de tenir una magnitud molt superior a la que hi va haver a la Val d'Aran ara fa uns dies. Llavors, a les catàstrofes exteriors, normalment no s'hi envia l'exèrcit, sinó un equip de bombers. I, amb els bombers, hi ha sempre algun gos preparat per descobrir gent enterrada sota les runes. L'exèrcit bàsicament surt a l'exterior quan hi ha pinyes. Però, oficialment, la seva missió no és repartir més pinyes, sinó evitar que se'n reparteixin. Era abans que també estomacaven. Entretant, en països com el que els catalans encara patim, l'exèrcit només és notícia perquè hi ha un accident o perquè els submarins no acaben de sortir com calia. El dels Estats Units, però, de tant en tant és notícia perquè alguns soldats es passen amb altres soldats o amb alguna, diguem-ne, soldada. Ara fa uns dies, vam saber que, dels 19.000 casos de violència sexual que hi havia hagut l'any 2010, s'ha passat a 26.000 l'any 2012. El 53% van ser atacs de soldats a altres soldats. Però no perquè als soldats americans els agradin més els homes, sinó perquè les dones soldat, ara per ara, no arriben al 15% del total. A l'exèrcit espanyol, en canvi, de violència sexual no n'hi hagut mai. Haurem de concloure, doncs, que és un exèrcit molt més pacífic?