Tossudament alçats per tot
El Camp Nou va ser, dissabte passat, un dipòsit d'emocions vibrants. D'emocions al voltant de l'amor pel país i de la reivindicació sobiranista. D'agraïment als músics, actors i escriptors que donen forma als sentiments individuals i col·lectius que ens acompanyen al llarg de la vida. De rebel·lia contra el sotmetiment polític i econòmic. I, sobretot, de comunió cívica per compartir tot això i donar-nos, plegats, encara més impuls. Un impuls potser més des del vessant moral que del de la força perquè, fins a la celebració del referèndum, res serà tan impactant com els Onzes de Setembre, semblants al de l'any passat o al d'aquest any, que puguem celebrar. Així i tot, actes com el Concert per la Llibertat són cabdals per rubricar la potència de la societat civil, com subratllava dissabte la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals. D'aquesta societat civil que empeny els seus representants a alçar la veu, a no defallir davant dels murs de silenci i de fets consumats que l'Estat imposa. D'aquesta societat civil que reclama la consulta pel 2014 però que no pot negar la possibilitat que sigui ajornada ni l'oportunitat d'acudir amb una candidatura única al Parlament Europeu per defensar-ne la celebració i el resultat, ni tampoc la necessitat de fer-ne una altra, amb el mateix propòsit, per al Congrés espanyol de diputats.
Però no s'acaba aquí. Sostinc –i ho continuaré fent– que, si bé els catalans ens hem alçat per reclamar el dret del nostre poble a decidir el seu futur polític, també ho hem fet per sumar-nos a l'aixecament generalitzat de les classes populars –les majories, pesi a qui pesi– contra l'estat de coses que ens han dut a ser ostatges, presoners de la sinistra aliança entre la política i els interessos de l'economia que ahir ens endeutava per lluir una prosperitat de cartró pedra i avui ens ofega i esclafa amb mesures opressives perquè no podem pagar la seva imprudència.
Molts catalans volem un país propi, sí, però molts més volem un país diferent, un país governat per qui sigui capaç de crear treball, de garantir el sistema públic de serveis a les persones, de fomentar la cultura, d'acompanyar el lleure, de promoure un grau més alt de civilitat. I s'equivocarà qui es pensi que la riuada que ara creix i baixa s'aturarà quan s'alci una estelada per damunt dels nostres cants.
