A comprar

Un dels grans hits d'aquesta setmana a Youtube porta per nom Compra en Sabadell. Hi veiem un personatge amb aires de cantant de hip hop de tercera divisió que suggereix als espectadors que vagin a comprar a Sabadell, on s'hi pot anar en avió, tren o amb cotxe. Al seu voltant un grup d'adolescents ballen en el més pur estil Gangnam Style la nova melodia que pretén promocionar el comerç de la ciutat. Com és sabut, el vídeo no ha trigat a generar certa polèmica. Es diu que és una iniciativa dels comerciants d'un barri perifèric que no té res a veure amb les iniciatives de promoció de la ciutat que es duen a terme. Els comerciants del centre s'han queixat de la baixa qualitat del producte i consideren que la seva difusió afecta considerablement la imatge de la ciutat. A la xarxa la polèmica entre defensors i detractors del vídeo no ha fet més que esclatar mentre es multipliquen el nombre de visites.

Més enllà de les polèmiques internes que pot aixecar a la ciutat crec que el vídeo planteja alguns debats de gran interès. El primer estaria lligat amb la manera com les polítiques de mal gust generen formes d'adhesió, ja sigui pel seu frikisme o per la simple atracció que provoca la seva estètica en un món en què allò hortera no para de conquerir certes esferes del poder. El segon debat radica en la manera com els discursos amateurs, voluntaristes i marginals poden imposar-se i posar en dubte les polítiques oficials. De ben segur que un vídeo de l'Ajuntament de Sabadell rodat per professionals del sector, pensat per promocionar el comerç de la ciutat i realitzat des d'una perspectiva institucional acabaria tenint una difusió molt més baixa a la xarxa que aquest vídeo gairebé improvisat. La qüestió no és simplement anecdòtica i diu molt sobre com les polítiques amateuristes no fan més que erosionar les imatges professionals, però també diu molt sobre com els discursos institucionals són desmitificats i posats en dubte per discursos elaborats des dels marges del propi sistema.

La qüestió no és com vendre una ciutat, ni quines polítiques de promoció es poden dur a terme, sinó com crear formes d'impacte a partir d'allò més simple. En aquest món tan peculiar, allò que genera atracció i provoca l'impacte és moltes vegades allò que s'ha fet sense cap inversió i cap criteri estètic. Moltes vegades triomfa allò fet amb la simple intenció de trobar un lloc en una xarxa on la política del tot s'hi val acaba generant curiosos resultats.