LA GALERIA
Els mutants
Els mitjans informatius dia sí i l'altre també ens fan saber la xifra d'aturats i unes quantes de les regulacions de treball que es produeixen cada dia. Esperem que no passi com en la guerra de l'Iraq, per exemple, que de tant repetida els morts van passar de les primeres planes a uns simples breus en un racó de pàgina. Rere el drama de l'atur hi ha un fet, però, del qual no se sol parlar gaire, i és el que significa socialment la pèrdua d'un ofici i uns coneixements, en moltes ocasions, en les edats més potencialment creatives. Una situació que al Ripollès ja fa molts anys que coneixem molt bé.
Una signatura i una indemnització posen fi no sols al fet econòmic, sinó que tallen d'arrel un camí de coneixement vers un ofici que sovint s'ha acabat estimant malgrat les obligacions, les cadenes de comandament, el poc reconeixement, els esbroncs, les rancúnies, els horaris i el percentatge de rutina que comporta qualsevol feina. Des de fa anys a Campdevànol, la meva població, hem vist com els carrers s'omplien de gent relativament jove en el moment de la seva vida en què l'experiència i el coneixement els permeten donar el millor de si mateixos. Molts d'ells han continuat actius per altres mètodes o bé tornant als orígens conreant horts o tenint cura de bestiar; en altres casos hi ha cases que no els ha calgut contractar mai més un operari i alguns tenen tot el temps del món per fer el que els agrada. Tinc amistat amb un exbancari que passa hores i nits llegint i arxivant documents sobre la seva família i de com més anys enrere millor. Centenars de persones perfectament capacitades relegades oficialment a la inutilitat social i que personalment s'hi resisteixen. Aquesta només és, però, la punta de l'iceberg.
Tot fa pensar que a les generacions posteriors la cosa els va i els anirà pitjor. A la manca de treball, cal sumar-hi la manca de coneixements i les poques possibilitats d'adquirir-ne. Entenc que hi ha oficis que no podran subsistir com els coneixem i altres que desapareixeran tal com van desaparèixer els escriptoris medievals amb l'aparició de la impremta o els botiguers amb els grans supermercats. Hi ha, però, unes quantes generacions a les quals, sent optimistes, els ha tocat viure la zona fosca que sempre es produeix entre dos períodes evolutius i dels quals s'han malbaratat totes les referències.