Matar el missatger

Era propi de l'edat antiga. Arribava un missatger amb males notícies i el capitost manava que el matessin. Res no canviava els fets luctuosos, però el cabdill s'atorgava el dret a descarregar la seva còlera. Quelcom similar està passant actualment. L'any 2010, el soldat Bradley Manning filtra a la xarxa Wikileaks de Julian Assange milers d'informes secrets relatius a la guerra de l'Iraq. Proves de matança de civils, documents classificats comprometedors pertanyents no sols a l'Iraq sinó a l'Afganistan. El maig d'aquell mateix any és detingut a Bagdad i un mes més tard, traslladat a una presó dels EUA. El mantenen aïllat en una cel·la de 3,6 per 1,8 metres sense deixar que faci exercici físic, el fan dormir despullat i li interrompen regularment el son. Tres anys després, s'ha iniciat el seu consell de guerra sense que res del descobert hagi canviat. Impunitat per a uns i càstig per als denunciants, amb menys pena per a Assange, confinat a l'ambaixada de l'Equador a Londres.

Un cas anàleg és el d'Edward Snowden, l'analista informàtic que ha destapat l'espionatge cibernètic massiu realitzat pels EUA i el Regne Unit. Acusat d'espia, es refugia a Hong Kong fins que Washington demana la seva extradició i ell cerca un altre país d'asil. Oficialment és vist com un traïdor mentre que ni el govern nord-americà ni el britànic fan acte de contrició ni es desdiuen de seguir operant sobre trucades telefòniques i moviments d'internet. Manning està detingut; Assange i Snowden estan refugiats. Els dos primers han posat en evidència una guerra que ha costat 100.000 morts iraquians i 4.500 de nord-americans. Als responsables d'iniciar-la sobre la base no certa de l'existència d'armes de destrucció massiva no sols no se'ls ha demanat cap responsabilitat sinó que es passegen pel món amb el cap alt, fent conferències i rebent felicitacions. Els desafortunats missatgers no només es troben metafòricament morts sinó que comproven la inutilitat de les seves denúncies.