Brots

Durant la setmana que acabava ahir vam poder llegir almenys un parell de notícies a la secció d'Economia que, per als que tenim tendència a veure gots mig plens, podrien semblar esperançadores amb vista a l'esperada recuperació. El descens del nombre d'aturats ha batut rècords en un mes de juny i hem sabut que les exportacions catalanes no només trenquen fronteres sinó rècords de facturació. És la llum del final del túnel, encara que només siguin un parell de pampalluguejos? Fa de mal dir. En tot cas, però, hem de ser conscients que encara que s'albiri la claror, la llargària del forat és fenomenal i passaran mesos fins que no en sortim.

No n'hi ha prou que tots els indicadors millorin sinó que és imprescindible que aquestes millores acabin incidint en la clau del nostre sistema econòmic: el consum. En unes economies familiars que, a més de depauperades, estan bàsicament espantades pel sotrac que fa cinc anys que dura i la incertesa laboral, qualsevol mínima recuperació cal pensar que serà gestionada més des de la prudència i la desconfiança, és a dir, dirigida cap a l'estalvi, que no pas cap a l'alegria de la despesa. Això no hauria de ser necessàriament negatiu si no fos que les entitats bancàries en comptes d'obrir l'aixeta del crèdit i, per tant, posar en circulació el diner que rebin en dipòsits, em temo que preferiran fer provisió, que falta els fa. Sembla forassenyat esperar que les vaques tornin a pasturar grasses a curt o mitjà termini. Però com a mínim els catalans tenim un marge de millora, que és l'aspiració a gestionar la pròpia misèria per poder intentar sortir-nos-en sense el llast espanyol.