La geografia, un actiu
Com a economista, cada cop m'interessa més la geografia. Aquesta ens condiciona per bé i per mal, a Catalunya, a Andalusia, a Finlàndia i a la Patagònia. Si és per bé, no és cap mèrit dels seus habitants. Si és per mal, cal lluitar contra els elements negatius. Això no vol dir que la població no hi tingui cap responsabilitat, perquè en té, i molta. Alguns països han aconseguit superar les adversitats climàtiques, per exemple. De fet, l'experiència ens diu que és més fàcil el desenvolupament en un país fred que en un de tropical. El clima n'és un factor, però el de les comunicacions n'és un altre: malament rai si estàs situat al centre de l'Àfrica, de l'Àsia o dels Estats Units. El mar afavoreix el comerç i l'intercanvi de coneixements i de mercaderies. Recordo sovint la frase que s'atribueix a Carles I, adreçada al seu fill Felip, sobre la capital no definida del seu imperi: “Si vols mantenir-lo, posa la capital a Barcelona (Mediterrani i món antic); si vols ampliar-lo, posa-la a Lisboa (el nou món); si vols perdre'l, posa-la a Madrid. El va perdre.
L'aviació ha canviat els problemes que va tenir durant segles la capital d'Espanya, la més aïllada i més mal comunicada d'Europa, fins a la segona part del segle XX. Però, quan el govern espanyol defensa el túnel del centre del Pirineu, no puc deixar de pensar que les comunicacions naturals i fàcils de la península amb Europa passen per Catalunya i el País Basc, i aquest fet (purament geogràfic) no els deixa tranquils. Els catalans tenim una bona llenca de costa. I, si agraeixo (com a excepció) una invasió estrangera, va ser la comercial dels grecs a Empúries i la dels romans, molt més política, que ens van portar la llengua, el dret i la cultura. Amb la descoberta d'Amèrica, ens adonàrem que el Mediterrani era un llac interior –en català no existia la paraula marea–, fins que una persona que es deia Ferdinand de Lesseps i que havia estat cònsol a Barcelona, amb despatx a les Rambles, va aconseguir obrir el canal de Suez, de manera que des d'aleshores tenim obert el camí de l'Àsia, sense donar la volta al continent africà. Gràcies, senyor cònsol!
Però el que resulta més important de la geografia de Catalunya és que ha fet que els catalans haguem estat sempre viatgers. Sabien que Antoni Brusi, el propietari del Diario de Barcelona va aprendre a ballar valsos a Viena a mitjan segle XIX? I que la vacuna de la verola arribà a Catalunya i a Espanya, procedent de París, gràcies al doctor Piguillem, metge de Puigcerdà? I que els comerciants catalans venien aiguardent als països nòrdics el segle XVIII? Viatjar significa conèixer altres llengües, altres cultures; adquirir coneixements i transmetre els nostres, vendre el que et sobra i comprar el que et falta. Si tots els avenços tecnològics han arribat a l'Estat espanyol a través de Catalunya, és gràcies a la geografia i a l'esperit viatger. I, si ara el 26% de les vendes a l'exterior de l'Estat és d'origen català, és gràcies a la geografia i a una tradició mil·lenària de comerç i de coneixement de llengües, ja que d'entrada en sabem dues.
