L'art ens salvarà

He escoltat una prodigiosa banda de jazz, la Sant Andreu Jazz Band, que va actuar a Can Draper de l'Ametlla del Vallès fa poc. El prodigi de veus joveníssimes, el virtuosisme amb què dominen diversos instruments de corda i de metall, l'alegria col·lectiva els fan formidables. El meu aplaudiment personal al director, Joan Chamorro.

He llegit Bèstia (Wild thing), de Josh Bazell, enlluernador, sense pietat, amb recursos textuals trencadors i amb un àcid, corrosiu sentit de l'humor: pura literatura del segle XXI. He contemplat un dels espectacles més insòlits de la meva vida: Opus (Circa / Quatuor Debussy), que juguen amb el propi cos amb una mestria que ultrapassa l'imaginable, coberts per la delicada contundència de Debussy, interpretat a cegues. He vist una exposició sorprenent: art xinès contemporani, en el comiat de Vicenç Altaió, que ens deixa un llegat inigualable, pels objectius i per l'acurada qualitat de cada proposta. Només d'entrar hi veus un sofà i un ametller jacent a sobre. Sorprenent i colpidor. He sentit Llum i ombra: el gran Brassens interpretat pel gran Miquel Pujadó, un home intel·ligent, acurat, de vers fluid i de veu pausada. Oh, com admiro aquest gran cantautor! He gaudit amb un geni de la música: Carles Santos, que en el Concert per la Llibertat va actuar dirigint diverses corals i ho va fer amb la seva tendra sensibilitat i la seva rigorosa perfecció. Carles Santos és un geni, no en tingueu cap dubte.

He sabut que l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música van cantar Schönberg a Viena, al Konzerthaus; es tracta del cicle de cançons Gurrelieder, una de les peces més difícils de cantar. Ovació espectacular. També van cantar la Sardana d'abril de Millet, el Sanctus de Vila i Casañas i El cant de la senyera, de la qual l'ambaixador espanyol va dir que “la música és abans que la lletra”...

Sí, l'art ens salvarà. Però l'art costa diners. Ara ja sabem que del 1986 ençà Catalunya ha aportat més de 300.000 milions d'euros a Espanya. Molt més del que hi ha aportat Europa. Sí, l'art ens rescabalarà, si som capaços de sortir de la misèria programada a què estem abocats.