El ‘Boss' i els bocs

Llegeixo que el general De Gaulle va dir, una vegada que havia d'anar a Beirut: “Vaig al complicat Orient amb idees simples.” Egipte no és tant a l'Orient com el Líban, però és notícia de portada des de fa un mes. Abans, fa una mica més d'un any, la notícia va ser que hi havia hagut eleccions i que havia guanyat l'islamista Mohamed Mursi. Per poc, però havia guanyat. La democràcia, doncs, havia passat per les urnes i el resultat –ai!– s'havia decantat no cap allà on els d'Occident volíem, sinó cap a la banda dels islamistes. Encara no fa tres setmanes, però, protestant contra una llei que concentrava tot el poder en Mursi, la democràcia va deixar les urnes i va anar a la plaça Tahrir. Primer, van ser uns milers de manifestants. L'endemà, dos milions. Demanaven la destitució de Mursi perquè, per dir-ho com ens agrada a Occident quan parlem de Bruce Springsteen, hi havia el perill que acabés essent el Boss. Fa deu dies, amatent a la democràcia, l'exèrcit egipci va fer cas dels manifestants i va donar un ultimàtum. I el 3 de juliol, hores després que l'ultimàtum hagués expirat, els de l'exèrcit van reunir-se amb alguns partits polítics i van traçar un full de ruta. No hi havia els Germans Musulmans de Mursi a la reunió, però no hi va fer res. I ara que el full de ruta s'ha concretat en la destitució i en l'empresonament de Mursi, com que els seus partidaris protesten, l'exèrcit va contestant-los obrint foc i fent cadàvers. Sí, De Gaulle fa molt de temps que és mort, però això no vol dir que els d'Occident no continuem anant cap al complicat Orient amb una vareta d'idees simples. Per consolar-nos, podem pensar que aquests morts són cosa d'un grapat de militars bojos i no dels que estan més a prop de la nostra idea del que ha de ser el resultat de la democràcia. Quan s'arregli, el que mana de debò també a Egipte, no el president Mursi, sinó el gran Boss, necessitarà trobar uns quants bocs a qui acusar d'aquest grapat de desgràcies. Jo diria que ja hi ha qui els busca.