Gràcies, Boi Ruiz

Ara fa uns dies vaig patir un atac de pedra, allò que diuen que fa tant de mal com un part. No sé quin mal fa un part –molt, segur– però ja els dic que la maleïda pedra em va dur al límit del desmai. Respecte al tracte humà rebut a l'hospital només tinc paraules d'agraïment. En uns moments de dolor extrem, tot van ser atencions. Però en sortir d'allà, i seguint el periple mèdic de rigor, hi ha coses que no entenc. Em van fer una radiografia, quan el mateix operari que me la va fer ja em va dir que no es veia pas una pedra amb aquesta prova. I per què no una ecografia, que m'han programat pel mes d'octubre? I em van receptar paracetamol per si em feia mal... Vaja, entenc que li he d'agrair, al conseller Boi Ruiz, l'episodi, ja que així descobriré com va de bé tenir una mútua privada.