el defensor del lector
Més o menys informació local
Em trobo pel carrer, a Girona, un conegut de molts anys i un incondicional d'El Punt. “Em sembla que em donaré de baixa”, em diu molt seriós. “Millor dit, no ho he fet perquè sé que ploraries.” Xerrem. Hi ha menys informació de Girona, em diu. Parlem-ne. Per un cas així les matemàtiques són una bona eina, tot i que aquesta assignatura mai em va anar. El Punt Avui de les comarques gironines ha crescut en nombre de planes. Són faves comptades. I ja no vull fer comparacions amb els inicis del diari, que com a persona d'edat sí que recordo. Vam començar amb 16 planes i algun dia, excepcionalment, arribàvem a 20. Ara, el mínim són 64 planes i la majoria dels dies se sobrepassen de lluny. Avui mateix, quan escric aquestes ratlles, el diari arriba a 80 planes. Bé, això tampoc passa cada dia, tot depèn de la publicitat, ja se sap. No oblidem que parlem de l'edició de les comarques gironines, ja que el diari nacional segueix uns altres esquemes. Doncs bé, en un diari de 64 planes, les 25 primeres són dedicades exclusivament a comarques gironines, després hi hauríem d'afegir les planes de serveis, farmàcies, actes i festes, i també les esqueles, que no deixen de ser una informació gironina molt important. Després de parlar una estona en ple carrer, a l'ombra, això sí, dedueixo que l'interlocutor em volia dir que trobava a faltar informació de la ciutat de Girona. N'hi podria haver més, ben segur, ja que Girona dóna molt de si, però li recordo que des del primer dia de sortir al carrer, El Punt va manifestar, en els seus quatre principis, que era un diari comarcal. I crec que s'hi ha lluitat molt perquè sigui així, tot i els molts problemes que la crisi ha comportat (el més important, la manca de publicitat, cosa que pel diari sempre és més complicat, perquè fer una bona informació comarcal demana una infraestructura una mica complicada). Però no hi podem renunciar, ja que les comarques gironines estan molt ben relacionades amb Girona i entre elles, i qualsevol notícia que s'hi produeixi interessa a tothom. La xerrada acaba bé i em diu que no em preocupi, que no es donarà de baixa. Pobre d'ell. Amb tot, li agafo el retret i el passo a la direcció i a la redacció. No oblidem Girona, que al cap i a la fi és la capital i és on hi ha els grans poders de decisió. I tant de bo que el diari pugui augmentar de planes, que segur que la major part serviran per augmentar la informació comarcal.
Curiosament, algunes vegades m'han arribat correus de lectors que troben a faltar més informació estatal i internacional. I també els haig de donar la raó, però la vaca no dóna per més. I també alguns es queixen perquè voldrien més informació esportiva. Sobre aquest darrer punt ja he explicat que es resoldrà força bé quan El 9 torni a la casa pairal d'on va sortir, que si no passa res estrany hauria de ser molt aviat.
No defenso els lectors
En Jordi Rigall, de Figueres, està molt enfadat amb mi. M'ha escrit correus de tant en tant i la veritat és que no sempre els els he contestat. L'espai de la secció és el que és i miro de respondre a tothom, però es veu que alguna vegada no me n'he sortit. Em diu en Rigall: “Miri, li seré franc una vegada més, i li diré el que penso: vostè no defensa de cap de les maneres els lectors, només cal veure les seves darreres aportacions al diari, gairebé són un 80% per exalçar l'editorial; molt poques, per no dir poquíssimes, són respostes als lectors.”
Li seré molt sincer, senyor Rigall: quan frueixo de debò i veig justificada la meva tasca és quan rebo correus, cartes o telefonades en les quals el lector es queixa d'alguna cosa amb raó i jo la hi puc donar. I m'agradaria estudiar un llarg període per justificar que el 80% que menciona vostè és exagerat. Que no escolto el lector, aquí sí que m'hi faré fort. Faig cas de tothom i procuro estudiar a fons les raons que em donen per si crec que tenen raó. Amb tot, i amb la mateixa sinceritat de sempre, he de dir que a vegades el lector no té tota la raó, o com a mínim juguem amb temes d'opinió, que aquí sí que podríem dir allò de tants caps tants barrets. Sóc el primer que moltes vegades no estic d'acord amb les opinions de periodistes, professors o escriptors que surten a El Punt Avui. Vull constatar que darrerament rebo menys escrits de lectors del nostre diari. El que ja no sé és si no ho fan per manca de temps, perquè creuen que no val la pena o simplement perquè troben molt bé el diari. D'errors n'hi ha, segur, i no vull justificar-los per les presses. És per això que el lector ens pot ajudar molt i demano que no es desanimi, encara que potser alguna vegada les seves opinions no s'hi han vist reflectides. Hi hem d'anar treballant.
