Opinió

la CRÒNICA

Sempre ens quedarà Avinyó

De fet, tot va començar dilluns passat, 6 de juliol, i un grup de gironins ja hi érem. Un pelegrinatge artístic que no podem deixar cap any mentre tinguem bleix per seguir pels carrers. Avinyó és el monument més gran que existeix d'aquest art total que és el teatre. Hi conviuen des de fa 67 anys el festival oficial, el festival Off i encara un festival off off per part de les companyies que actuen lliurement pels carrers. És un fenomen impressionant! Només cal dir que el programa de l'Off d'enguany és de 398 pàgines i en cada una d'elles s'anuncien cinc espectacles diferents, que suposen més de vint mil actuacions (!) en una ciutat vella que no és més gran que la part antiga de Girona. Cal afegir-hi encara les representacions del festival oficial: una cinquantena de companyies, el millor de França, que multipliquen també per cinc actuacions la majoria d'elles.

Hi ha la llegenda que el batlle d'Avinyó fa seixanta anys va entregar la clau de la ciutat a Jean Vilar, el creador del festival, perquè mentre aquest durés la població es regís per les lleis de l'espectacle. Les parets desapareixen darrere dels cartells que les companyies col·loquen anunciant els seus esdeveniments, i constantment et barren el pas personatges sortits d'alguna comèdia de Molière o de Kafka, repartint programes. Els locals de la població estan tots ocupats. Fins i tot el col·legi de La Salle és entregat perquè s'hi puguin veure cinc companyies diferents. Amb els anys, tot ha cristal·litzat amb llocs més confortables. Però et pots trobar que una gran obra l'hagis d'anar a veure a una antiga pedrera i que la representació duri gairebé tota la nit! També és freqüent que junt amb l'entrada t'entreguin una ampolla de litre d'aigua, perquè amb la calor terrosa d'Avinyó et pots quedar dessecat! Però no hi ha ni una queixa. Ni un retret. Tothom sap on va i els carrers acullen una allau de persones de totes les edats i condicions, vestides amb la roba mínima i àvides de viure el festival.

Enguany el cartell oficial és molt humil. Es diu en el programa que el festival es vol solidaritzar amb la situació del món en aquest moment, amb drames profunds de desplaçats, refugiats, malalts i morts per la fam... Conviden companyies de més enllà d'Europa a exposar els seus problemes. El teatre no pot quedar al marge de tanta gent que s'ho passa malament!

El dia 6 es va inaugurar La FabricA (sic). És un gran edifici que conté una sala de les dimensions del pati d'honor del Palau dels Papes i deu espais tècnics més perquè es puguin preparar els espectacles durant tot l'any a cobert de les inclemències del temps. Ens va fer pensar en El Canal gironí-saltenc, al qual gairebé ningú sap quin futur li espera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.