Transparència

Una llei anunciada fa 35 anys sembla que es podria aprovar dins d'aquesta legislatura. Es tracta de la denominada llei de transparència. És important? Necessària? Serà efectiva? La nostra manera de valorar les normes és peculiar. Encara que una cosa la digui una llei, i que aquesta norma sigui correcta, no ens costa gaire “saltar-nos-la”, esquivar-la, una actitud que sintetitzem i en certa manera justifiquem amb la popular frase “feta la llei feta la trampa”. Les normes a casa nostre no hi són pas per ser obeïdes, encara que siguin justes. No ens entusiasmen les normes però en canvi, i aquí ve la qüestió curiosa, demanem que n'hi hagi. “On ho diu, que això no es pot fer?” exclamem si algú ens retreu un mal comportament cívic. “On està escrit?”. És difícil d'entendre. L'actitud ideal seria la contrària: estar predisposats a fer funcionar bé la societat sense necessitar que cap llei o cap reglament ens indiqui què podem i què no podem fer. De moment no és així. Estem en crisi, no ens fa mal cap cama però continuem agafant l'ascensor per pujar un o dos pisos, fins que una norma ens recordi que hem d'estalviar energia i ens en limiti l'ús.

Penso en aquesta curiosa actitud (no creiem gaire en normes però en demanem) cada cop que sento parlar d'aquesta llei de transparència que ara està al Congrés. Diu el govern que, quan s'aprovi, les administracions públiques deixaran de ser tan opaques, tan hermètiques com són ara. La timidesa del text del projecte de llei no dóna pas gaire esperances (més que de transparència serà de “transaparença”, per cobrir l'expedient), però al marge d'això, la pregunta que els responsables de les administracions públiques s'han de fer és la següent: cal una llei de transparència per ser transparents? Que no existeixi aquesta llei no vol dir que avui (i fa 35 anys) no es pugui afavorir la consulta de la informació, divulgar-ne tanta com sigui possible, contestar en terminis breus quan la sol·licita un ciutadà, informar les associacions de veïns abans que ho demanin, en definitiva, practicar activament la transparència. Vegem-ne un exemple il·lustratiu. Recentment la mesa del Congrés, on ara es discuteix la futura llei, es va negar a donar informació dels seus viatges oficials a un periodista perquè la llei encara no estava aprovada. Excuses de mal pagador, perquè res no impedia informar-ne. Qualsevol administració s'hauria d'exigir ser transparent, a part de si ho exigeix una llei més o menys bona. Cal cap llei d'honradesa, per ser honrat?