La inversió política no dóna rendes
A cop d'ull, aquest titular pot fer pensar que dedicar esforços a la política no val la pena, però el que vol dir és aproximadament el contrari. En aquest cas, el mot “inversió” no és sinònim d'“abocar” ni de “dedicar” sinó de “capgirar” i el significat de l'enunciat pretén explicar que si la política no s'ha fet, ni es fa, ni hi ha ganes de fer-la de baix a dalt –en comptes de dalt a baix, com es fa ara– és perquè els que haurien de promoure el canvi de sentit són precisament els que treuen un bon profit material del seu càrrec polític, de la seva quota de poder, i no estan disposats a perdre cap protagonisme ni cap privilegi.
La ciutadania, en canvi, va en direcció oposada. De confiar en la classe política tradicional perquè reactivés el sistema democràtic després de la dictadura franquista, d'acceptar les seves vanitats a canvi del suposat progrés i benestar sota el qual ens han estat dirigint, hem passat a examinar-los i a empènyer-los perquè actuïn com a representants de la sobirania popular que són i facin allò que els demanem i no allò que els vingui de gust prometre de fer. És des d'aquest prisma que cal analitzar l'aparició de moviments com el 15-M, la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH) o l'Assemblea Nacional Catalana, així com la progressiva consolidació del republicanisme o la davallada de la intenció de vot cap als partits majoritaris. És clar que la corrupció, la forma d'afrontar la crisi, la inoperativitat política, les retallades i la intolerància partidista són factors que han precipitat aquesta tendència, però el recorregut és tan llarg, ve tant de lluny, que el pòsit d'insatisfacció s'ha anat acumulant gra a gra, cabàs a cabàs, tona a tona fins a fer-se tan visible i present que no ha pogut ser ignorat de cap de les maneres. S'equivocarà, per tant, qui cregui que aquesta transformació del corrent democràtic és efervescent i momentània i qui pensi que, en poc temps, els partits tradicionals recuperaran el protagonisme d'abans. S'han obert noves vies per a l'exercici de la democràcia i els que han tingut ocasió de participar-hi no tenen cap intenció de mantenir-les en un pla secundari ni de sacrificar-les per retornar la força perduda a les formacions que en tenien la franquícia. També en el procés democràtic s'ha iniciat la reivindicació del dret a decidir.
