Geografia de l'assassinat legal
Fins a quin punt algú, protector o protegit per la llei, pot disposar
de la vida d'una altra persona
Una acumulació de feina ha fet que durant dos mesos llargs hagi reposat a la meva taula de treball l'informe d'Amnistia Internacional (AI) sobre l'aplicació de la pena de mort al món, durant l'any 2012. Finalment, he recuperat el temps perdut i he pogut llegir el document, sempre interessant, malgrat que no aporti excessives novetats respecte dels dos anys anteriors. Amb tot, és bo reflexionar sobre les constatacions del treball i les lectures col·laterals que se'n poden fer.
En el costerut camí cap a l'abolició, quatre nous països s'han sumat als que l'han suprimit dels seus codis penals (Letònia, Benín, Madagascar i Ghana), tot i que encara es pot aplicar en un deu per cent dels estats reconeguts. A més, la Xina segueix al marge de qualsevol estudi i quantificació de les execucions, ja que tenen prohibit donar-ne dades, tot i que es compta que a unes dues mil persones se'ls ha aplicat la pena capital. Deixant a part aquest país, i valent-se de totes les dades recollides, durant l'any 2012 foren executades al món 682 persones, en un total de 21 països, dues més que l'any anterior, un nombre prou elevat, però res a veure amb els darrers anys del segle XX, quan les víctimes i els països executors més que doblaven les xifres actuals.
Com a notes negatives, si no ho fossin totes, cal dir que Gàmbia executà nou persones, després d'haver estat trenta anys sense aplicar les condemnes, i que el Japó també s'apuntà a la llista, executant set condemnats. A Europa, neta el 2010/2011, Bielorússia trencà la tendència, afusellant tres persones acusades de terrorisme, que foren declarades culpables després d'haver sofert tortures, segons AI. Talment, cal prestar atenció a l'elevat nombre d'execucions concentrades als països del golf Pèrsic, on l'“ull per ull” funciona abastament i els delictes de terrorisme aviat troben la pena capital com a càstig. Encara, Amnistia diu que els totals declarats per aquests països –314 l'Iran, 129 l'Iraq, 79 Aràbia Saudita i 28 el Iemen– podria ser inferior al real, i molts aplicats sobre estrangers com a resultats de judicis sense garanties ni traductors de la llengua dels acusats. En aquesta àrea geogràfica hi ha un munt de condemnats confinats a presons que, segons les lleis vigents, podrien ser executats en qualsevol moment i sense gaires miraments, fins i tot amb un significant nombre de menors d'edat.
Una reflexió més dura mereixen els números i circumstàncies que arriben dels molt exemplars i civilitzats Estats Units, que el 2012 han vist executar 43 condemnats, concentrats en nou estats federals, amb l'agreujant que entre ells es podien comptar alguns casos de discapacitats mentals. Mentrestant, un parell de milers de condemnats esperen la gràcia de la commutació, alguns en estats que, sense abolir la pena, fa anys no l'apliquen. L'informe d'Amnistia es complementa en el relat de terribles formes d'execució, com la soferta per un condemnat, a Somàlia, que fou decapitat amb una espasa, com a forma habitual, i després es cosí el cap al cos i es penjà d'un pal en una plaça pública, per afavorir la política d'escarment.
L'informe d'Amnistia Internacional és una bona aportació a la reflexió sobre la geografia de l'assassinat legal, perquè si bé en molts casos la pena de mort és l'aplicació de la legislació vigent en els països que l'apliquen, sempre hi ha l'interrogant de l'error irreparable, però, molt més, l'esfereïdora pregunta de fins a quin punt algú, protector o protegit per la llei, pot disposar de la vida d'una altra persona. Segur, la militància a favor de l'abolició exigeix estar atents a denunciar una pràctica que, almenys, se'ns presenta com aberrant.
