Trobades

Quan dos personatges que no es coneixen d'abans es troben solen ser molt conscients de qui és cadascú. Un humorista americà ho va expressar de manera gràfica el dia que va saludar el dramaturg Arthur Miller, casat de poc amb Marilyn Monroe. L'humorista evocava el moment: “El dia que vaig fer una encaixada amb Arthur Miller l'única cosa que em venia al cap era que aquella mà havia encapsulat, amb tota probabilitat, un pit de la Marilyn.” Sovint, però, els nervis són per coses més intangibles. És el cas de la primera trobada entre el llegendari actor Lawrence Olivier i Winston Churchill. De fet Olivier ja havia tingut el polític a prop. Un dia, mentre interpretava Ricard III, l'actor sent que algú del públic recita al seu compàs. Li està pujant la mosca al nas fins que s'adona que el de la quarta fila que no calla és el seu admirat Churchill. Més endavant, en una representació d'Antoni i Cleopatra que Olivier interpretava amb la seva parella, Vivien Leigh, l'actor va saber que Churchill hi era present. Durant l'interval l'actor, inquiet, patia per com el jutjaria “el gran home” quan, de sobte, se'l troba perdut al passadís dels actors. Olivier es queda mut. Churchill diu: “Ho sento, buscava algun racó.” Olivier l'acompanya al lloc adequat per resoldre la urgència i s'afanya a buscar un empleat que el torni al seu lloc. Val a dir que el vell polític sempre agafava tres seients al teatre: un per a ell, un per a l'acompanyant i l'altre per posar-hi l'abric i el barret. El detall excèntric que és reglamentari a Anglaterra. En fi, quan els dos homes es coneixen de veritat el primer que li diu Olivier –recordant l'anècdota de Ricard III– és que enveja la gent amb tanta memòria. “Què diu ara”, diu Churchill, “si vostè ha de tenir milers de versos al cap. Això sí que ha de ser una càrrega feixuga”, afegeix. Olivier li confessa que al cap de tres setmanes és incapaç de recitar-ne un sol vers. Amb la fina ironia britànica habitual Churchill comenta:“Això ha de ser un gran alliberament.” Jo crec que Olivier detectava en Churchill un gran home de teatre. En aquest cas, el fan era l'actor.