Els primers separatistes

El llibre que ara ha tret Enric Vila Casas, Bernat el Coix, és amè i il·lustratiu. Trenca motlles. Escriu en estil planer i precisió de jurista. M'ha atret la seva síntesi de les conseqüències del Compromís de Casp, que el 1412 posà la confederació catalanoaragonesa en mans dels Trastàmara, llinatge que ja governava a Castella.

En un altre llibre, massa sovint oblidat, publicat el 1930 amb el títol de La iniquitat de Casp i la fi del comtat d'Urgell, Lluís Domènech i Montaner argumentà que la personalitat de Catalunya i la seva civilització quedaren estroncades pels vots d'uns compromissaris que en la majoria dels casos no votaren en llibertat ni amb honradesa.

L'erudit Domènech i Montaner dedicà quatre-centes planes a explicar la lletra menuda d'aquell episodi. El novel·lista i assagista Vila Casas el narra en cent quaranta. L'interpreta de manera més moderna que la del modernista Domènech i Montaner. No s'havia emancipat del tot dels mites romàntics de la Renaixença.

Enric Vila Casas és un positivista a la manera de Vicens Vives o a la de Josep Pla. Afirma que la llengua catalana es conservà després del 1714 gràcies als capellans i als notaris. La gent volia resar i fer testament en català, tot i que el Decret de Nova Planta ho prohibia. Els Borbons volien reblar la feina bruta dels Trastàmara, però el poble no es va deixar prendre la parla.

Catalunya sí que havia perdut abans l'avinentesa de relacionar-se amb l'Amèrica on arribà Colom. Isabel la Catòlica donà només a castellans les terres descobertes. Als súbdits dels estats del Regne d'Aragó els exclogué de manera expressa. Aquella reina fou la primera separatista, com diu Enric Vila Casas. També foren pioners del separatisme els “comuneros” castellans que es rebel·laren contra Carles I.

El separatisme castellà ve de més lluny que el català. Els seus caps de fila d'ara ho declaren sense embuts. Esperanza Aguirre digué que Barcelona està “en el extranjero”. El ministre Wert tracta el català com una llengua estrangera. Els unionistes tenen feina a fer a Madrid.