O és política, o és espanyola
Cal preguntar-se qui controla l'estat de caos general que s'està imposant. L'últim episodi de corrupció destapat pel cas Bárcenas és un nou accelerador de partícules d'aquest assolador procés de degradació política i civil.
¿Qui governa aquest desgovern? Per bé que hi ha importants grups d'agitació social que provenen de línies llibertàries, sembla que aquesta energia sacsejadora està essent capitalitzada pels sectors clàssics de l'involucionisme. Així, veiem que les escenificacions antimonàrquiques són protagonitzades per sectors d'esquerra. Però fa tot l'efecte que l'erosió més efectiva de la figura del rei està desbordant per la dreta. L'anarquisme cristal·litza per la banda més devastadora: està materialitzant-se no només pel triomf d'aquell neoliberalisme que fins i tot proclama la desaparició dels instruments correctius de l'Estat (educació i sanitat universals), sinó que també està triomfant per l'actitud d'una ciutadania cada cop més desdemocratitzada, que assumeix el credo del “campi qui pugui”, que no preveu cap atribut regenerador en les institucions, i que considera que la política és l'enemic a abatre. Hi ha una agitació populista inspirada en el model de la Syriza grega: ¿com és possible que en aquests moments només hi hagi cassolades davant les seus del PP i no n'hi hagi davant les dels altres partits, que com ara el PSOE, IU i CDC, també estan relacionats amb irregularitats fraudulentes?
Aquesta energia agitadora pot ser finalment instrumentalitzada pels sectors involucionistes que desitgen imposar una situació general de desgovern. Mal senyal quan la Justícia i Aznar s'erigeixen en recursos. El poder judicial no només sanciona les “desviacions” polítiques, sinó que, com es va veure amb la sentència de l'any 2010 del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, usurpa facultats a la política i conculca drets de gestió a la ciutadania. Aznar aprofita la immundícia per reivindicar-se com un flascó de les essències i, conseqüentment, per postular-se com un més que probable i inevitable salvador de la pàtria. Amb la “temptació separatista” de fons (segons expressió del federalista Navarro) s'estan creant totes les condicions per a la imposició de mesures excepcionals.
Ni que sigui sota l'etiqueta dissuasiva de “senderisme pirinenc” El Punt Avui faria bé d'editar les principals rutes de muntanya que menen a França. Som en l'etern punt zero de la política espanyola, de la qual ja es pot dir: o és política, o és espanyola.
