Un títol, una coberta

Passen els anys i ho segueixo fent de tant en tant: comprar-me un llibre a partir d'un impuls primari, sense saber-ne res, ni de la novel·la ni del seu autor o autora. De vegades és simplement que el títol m'atrau poderosament, de vegades em quedo atrapada per una coberta la mar de suggeridora. I de vegades, crec, és pura intuïció, després de tants anys triant i remenant a les llibreries. Aquesta manera de comprar m'ha deparat grans alegries literàries i alguna frustració. Així vaig descobrir la novel·lassa de Bonnie Burnard Una bona casa, perquè em vaig sentir irremissiblement seduïda per aquella fotografia en blanc i negre d'una nena petita dormint en un sofà, a sota d'un gran finestral. El cas és que vaig tornar a la compra impulsiva fa unes setmanes, amb una novel·la editada per Empúries que vaig veure a l'aparador d'una llibreria de Barcelona. Aquesta vegada, la crida va venir del títol: Algun dia ens ho explicarem tot. A la coberta, la fotografia d'un camí sense asfaltar i un paisatge no especialment bonic, però que em resultava familiar. Un cop a casa descobreixo que aquesta és la primera novel·la de la jove Daniela Krien, nascuda a Saxònia, al centre-est d'Alemanya. Quan va caure el mur de Berlín, Daniela tenia catorze anys. Suposo que un fet com aquest marca la biografia de qualsevol. Potser per això aquesta autora duia a dins una novel·la com Algun dia ens ho explicarem tot, ambientada a començament dels noranta, en una casa situada a la frontera entre les dues Alemanyes, protagonitzada per una adolescent que veu com el seu propi mur també s'està esquerdant i que intenta situar-se en el nou escenari que té ara davant seu. Per la Maria, el terrabastall que fa trontollar el seu món és un enamorament apassionat per un home força més gran que ella, solitari, que tothom mira amb recel. La basarda que sent Maria per aquest amor fosc que l'arrossega és la basarda que aquesta Alemanya rural que retrata la novel·la va sentir en topar tot d'una amb l'altra Alemanya, moderna i abassegadora, en l'enlluernava però també l'atemoria. És la poderosa força d'allò que ens atrau perquè és desconegut, que ens encén i ens acovardeix. L'anhel de viure.