Riu avall com el Met de Ribes

Són dies d'escàndol a causa del monumental afer Bárcenas, el tresorer omnipotent del PP durant 20 anys, nominat i mantingut tant per Aznar com per Rajoy i amb l'aquiescència de tots els noms que van sortint d'entre la cúpula dirigent. A Madrid, ja diuen que el panorama és corprenedor, perquè, en gran part, consistia a “coger sobres”. En aquest sentit, quan es parla de la fundació que molta gent anomena “FAES de las JONS” mai no es comenta res del fet que Millet en fos el vicepresident a Catalunya i si es van fer donatius per a obres relacionades amb l'arquitecte Tusquets al Palau pròpiament dit i per a projectes de l'hotel programat. En realitat, el disseny de l'operació devia perfilar-se al sopar de matrimonis amb l'arquitecte a la terrassa de Can Millet, al carrer Governador, 2 de Fornells-Menorca. A l'entrada, hi havia un rètol del Ministeri d'Obres Públiques que anunciava la demolició de l'edificació que vulnerava la llei de costes (encara més que la piscina de Pedro J. a Mallorca). Vés per on, però, just després de la cimera FAES-Palau de la Música, una brigada va enretirar l'anunci d'enderroc dictat per imperatiu legal.

És, doncs, visible, que la crisi que patim ja no és únicament econòmica. Enmig del desgavell generalitzat, de la desmoralització i de la desconfiança en les institucions, s'ha fixat la consigna de presentar Espanya com a garantia de seguretat fins i tot a escala europea, encara que només sigui la més pobra i més afectada pels mals dels països més meridionals. De Guindos insinua que en qüestió de dies ens podrà oferir “bones dades”, com si gramaticalment dades fos equivalent a notícies. De manera terminant ja no es parla de túnels i llumetes o de brots verds. Diu rotundament que la recessió s'ha acabat, i només li faltava afegir-hi: “Les tropes nacionals han assolit els seus últims objectius. Burgos, primer d'abril del 1939.” Realment, les seves qualitats de profeta ja les va demostrar quan, essent president de la banca Lehman Brothers per a Espanya, l'entitat va fer fallida. Cosa que no el va desqualificar per ser nomenat conseller d'Endesa, una companyia en la qual també s'ha col·locat José María Aznar, que conserva encara la plaça. Lògicament, amb tants pesos pesants, el govern central ha autoritzat dos nous augments de tarifes elèctriques en el país que ja les tenia més cares exceptuant les illes de Malta i Xipre. És clar que un home tan clarivident ja ens va dedicar l'opinió pontifical que no ens ha de fer por la crisi internacional, perquè allò que ens ha perjudicat són els nostres errors del passat. Per tant, amb profetes com aquests no ens ha de preocupar l'endeutament de gairebé un “trilió” (milió de milions) d'euros; és a dir, prop del 90% del PIB, que és tota la riquesa generada en un any i ens manté a l'escamot dels graponers (“pelotón de los torpes”) dels PIGS del furgó de cua on hi ha l'únic fanalet del túnel. Vermell, naturalment. Quedin, per tant, pendents del barret de copa del prestidigitador i veuran indicis de com l'èxit de les reformes ens portarà a la recuperació.

Tanmateix, la realitat és molt tossuda i no està per romanços. I, per exemple, H- W. Sinn, president del prestigiós i poderós Institut IFO d'Alemanya diu que per a explicar contes ja n'hi ha prou amb els de Saturnino Calleja. En conclusió, els pitjors temps encara no han arribat. I el que passa és que no hi ha cap solució possible. Ni deflaccionar la perifèria. Tampoc no es pot inflaccionar el centre, ni sortir de l'euro, ni adoptar països com a länder alemanys. Berlín es queixa, a més a més, dels 1.161 milions d'euros de despesa inútil. Finalment, un rescat a la grega no és aplicable perquè costaria 1.900 milions d'euros i es tancaria la porta a qualsevol rescat per sempre més. Les desgràcies, tanmateix, no vénen mai soles i arriben per terra, mar i aire.

Per començar, el delírium tremens (que sona com a “delirio de trenes, oi?) que significa l'AVE, la Renfe, Adif i totes les privatitzacions que s'hauran de fer per pal·liar i mitigar uns deutes faraònics per obres en què algú s'hi ha guanyat la vida, encara que no hi hagi passatgers ni habitants. A part, és que el malbaratament, a Catalunya, 21 anys després és zero i amb trens del segle XIX. Igual que Napoleó al balcó de la plaça de Salamanca va preguntar: on és la ciutat per a aquesta plaça, ara tothom es demana on és el país per a aquests trens. Per mar, tampoc rutllen les coses. Després del colossal fracàs de l'avarada del Peral, que s'ha construït amb una tona de més i no pot flotar, ara resulta que la UE ha dit que prou als ajuts i subvencions prohibits que el govern de Madrid havia concedit al sector naval i ara en reclama la devolució. El problema és tan greu i afecta tants milers de treballadors que Rajoy va fer una cosa molt europea: convocar tots els funcionaris i alts càrrecs espanyols perquè, en lloc d'actuar amb neutralitat com és la seva obligació, trenquessin la regla d'or de defensar l'interès general. L'intent, però, no va reeixir, perquè el comissari Almunia, com a espanyol, no podia escombrar pro domo sua. Però Almunia ja no es pot cremar més amb ajuts com el que va autoritzar per al pla del carbó en benefici de les mines de Rodiezma, feu electoral de Zapatero. El que passa és que ara es tracta de 14.000 llocs de treball a la Pontevedra de Rajoy.

Per mar, també tenim la sort que la Hutchinson xinesa hagi instal·lat la seva macroterminal de contenidors al port de Barcelona, però Madrid sembla que la boicotegi amb un servei duaner insuficient que estrangula el funcionament del tràfic. En canvi, als coreans, que s'han localitzat a Algesires, se'ls facilita una tramitació àgil i suficient. Finalment, per aire, s'ha observat a la Fira d'Aeronàutica de França que Airbus ha rebut més comandes que no pas Boeing. Un total de 900 avions, dels quals ni un per a la pretensiosa Iberia que, en tàndem amb Aena, té com a prioritat reduir l'aeroport de Barcelona als vols low cost. Nogensmenys, amb l'administració central en contra, s'ha aconseguit l'enllaç regular dels Emirats Àrabs (Dubai) amb el Prat servit per l'avió més gran del món. Confiem que Aena no intervingui amb ofertes per ajudar, que ja sabem que no hi veuen més enllà de Barajas. Potser és millor que en clara invasió de competències de la Generalitat segueixin construint un camp de golf i no ens toquin els avions i allò que no sona.