Voltors o oportunistes
El anglosaxons en diuen voltors –aus de carronya–, i aquí parlem més suaument d'oportunistes. Em refereixo als inversors que aprofiten el mal dels altres per comprar. En moments de crisi, i quan estàs desesperat, és quan pots estar disposat a vendre a qualsevol preu. I és una bona oportunitat per comprar per aquells que tenen un racó o capacitat per aplegar diners.
Evarist Arnús, el qui va ser banquer i assessor de la burgesia barcelonina el segle XIX, aconsellava als seus clients que dividissin el seu patrimoni en tres parts: una tercera part invertida en valors que cotitzin a borsa, un altre terç en immobles, i que mantinguessin en líquid –en efectiu– el darrer terç, per si sortia una bona oportunitat de compra. I hi afegia que les millors oportunitats es presentaven quan el venedor es veia afectat per una crisi general o per una crisi particular.
A Europa, a l'Estat espanyol i a Catalunya, hi han aparegut fons d'inversió voltors, estrangers o ciutadans de l'Estat que compren immobles a baix preu. Al seu capdavant hi ha executius joves i agressius que han trobat estalviadors que volen comprar duros a quatre pessetes i que han reunit un volum suficient de diner per poder fer una compra important. Alguns bancs els venen immobles de la seva cartera, perquè s'han quedat els pisos, els edificis o els magatzems per l'import de la hipoteca que estava pendent de pagar i que sovint queda per sota del preu de mercat. Els bancs recuperen així el crèdit executat i els compradors fan possiblement un bon negoci. També hi ha particulars que fan operacions d'aquestes pel seu compte, seguint els consells d'Evarist Arnús. Abunda la gent escanyada econòmicament, que no té altra alternativa que prendre el que els donen per l'immoble o per qualsevol altre actiu de valor, sense capacitat de regatejar. És un bon moment per comprar obres d'art o joies i mal moment per vendre-les; o per pignorar-les: aquella operació que feien les caixes d'estalvi amb el seu “mont de pietat”.
L'aparició dels voltors o oportunistes només té un aspecte positiu i és que és un indicador que hi ha qui creu que la crisi i els preus han tocat fons. Si compren és que s'imaginen que els preus pujaran. Els fons d'inversió voltors són més creïbles que altres agents econòmics, ja que es distingeixen pel seu esperit especulatiu –aconseguir un fort guany en un període curt de temps– i no tenen cap parentiu amb la mare Teresa de Calcuta o Vicenç Ferrer. En les crisis econòmiques llargues i greus, com la que vivim, els més febles paguen cara la seva feblesa financera. És la llei de la jungla, en què els més forts es mengen els més petits i cansats. És evident que els voltors són útils per al medi ambient. Una altra cosa és que siguin estimats i de bon veure.
És clar que els fons d'inversió voltors o oportunistes es poden equivocar. Si no hi hagués risc no hi hauria especulació, que es una juguesca com qualssevol. Seria bo que aquest cop no s'equivoquessin. No podem deixar passar l'estiu, a veure què passa, si encara ens queda una mica d'alè?
