Som una na(ta)ció
“En la jornada inaugural del mundial es va tornar a veure que volem arribar a Ítaca, si
cal nedant”
El mundial de natació de Barcelona serà recordat, al marge de les fites natatòries, pel memorable castell aquàtic realitzat durant la cerimònia inaugural, un exemple de perfecte harmonia entre creativitat i tradició. En lletres més petites, l'acte de divendres proveirà els annals de la infàmia anticatalana amb un nou cas: el número 2 de l'oficina de la Marca España, Juan Carlos Gafo, ens va dir, de can Twitter estant, i ho deixo en l'idioma original que fa més impacte: “Catalanes de mierda. No se merecen nada.” L'home, diplomàtic d'alt rang d'un país conegut pel fet que sempre troba que els nacionalistes són els altres, no va pair la sobirana xiulada a l'himne espanyol. No cal fer-ne més sang, ni donar-hi més importància. Sabem prou bé que la màxima “Catalanes de mierda. No se merecen nada” és la verbalització irada de la manera d'actuar pacient de tot un Estat. En aquest cas, això sí, podem demostrar una mica més d'educació diplomàtica agraint al ministre Margallo que hagi actuat de manera diligent enviant el senyor Gafo al racó de pensar. I concloure que, vist com ens estimen des de la Marca España, totes les delegacions que pugui tenir la Generalitat a l'estranger per promocionar Catalunya són diners molt ben invertits. Sigui com sigui, en l'acte inaugural del mundial, els catalans vam demostrar que hem perdut els complexos. Ens hem llançat a l'aigua i ens mullem, amb manifestacions, concerts, cadenes i també a les urnes. No volem continuar vivint sempre amb l'aigua al coll com els segons del castell que va emergir, potent, del fons de la piscina. Estem decidits a arribar a Ítaca, encara que hagi de ser nedant.
