El temps de la cura

El 13 d'octubre és el dia de l'aniversari del meu pare i també del seu sant. Aquest dia, però, per mi també restarà associat al segrest de Blanca Thiebaut i Montserrat Serra: va començar el 13 d'octubre del 2011 i, com sabran, tot just van ser alliberades fa cinc dies després de més de vint-i-un mesos de captiveri. Des de fa uns anys, a partir d'una agradable coincidència, mantinc una amistat amb els pares de Blanca Thiebaut, i així és que me n'alegro especialment, de l'alliberament de les dues cooperants de MSF. Com en el cas de tantes persones, també me n'hauria alegrat, d'una novetat (i, certament, una notícia) finalment feliç, però és evident que rebem els fets a partir dels vincles afectius amb les persones implicades. Em consta que per als pares de Blanca, com ho deu haver estat per als més pròxims a Montserrat, ha estat un llarg temps de dolor, angoixa i incertesa (es fa difícil imaginar com es pot afrontar la quotidianitat en aquestes circumstàncies), ple de defallences, però, mantenint l'esperança i fins la convicció que elles tornarien, procuraven no ensorrar-se perquè sabien que, després de l'alliberament, haurien de ser extremadament amatents amb qui per força es trobaria en un estat de fragilitat. Com ha dit públicament Inés Thiebaut, germana de Blanca, aquest és un moment d'alegria, però també delicat. Ha arribat el temps de la cura, que necessita temps i espai. I per una vegada sembla que la majoria dels mitjans de comunicació, com ha passat durant el segrest, es comporten de manera discreta i respectuosa. Celebrem-ho.

He continuat llegint Guerra i pau, tot i que li he dedicat menys temps del que voldria. Però ja s'hi ha fet present Natatxa, que, essent una adolescent joiosa, veu a l'hivernacle com el seu germà Nicolau besa la seva estimada Sònia per acabar amb una baralla. Fascinada, sent el desig d'imitar-ho. Quan el seu estimat Boris arriba li diu que faci un petó a una nina. El jove s'estranya i, de sobte, Natatxa li besa els llavis: el seu primer petó. Però Boris, com Nicolau,
deixa aparcat l'amor per anar amb l'exèrcit.