de set en set
Per a què?
No calia una bomba així per destruir del tot una ciutat
Avui es rememora a tot el món l'aniversari de l'esclat d'una bomba nuclear a sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima. A sobre, perquè la bomba va esclatar a una alçada de 600 metres per multiplicar els danys. La fissió de l'urani va fer pujar la temperatura fins a un milió de graus. Prou com per causar una brutal tempesta de foc. I, alhora, van arribar els terribles rajos gamma. Unes 70.000 persones van morir a l'instant, però almenys unes altres 70.000 van anar caient en dies, mesos i anys successius arran de la radiació. El dia 9, per acabar de convèncer els japonesos que es rendissin, els nord-americans encara van llançar un segon artefacte sobre la ciutat de Nagasaki.
La bomba nuclear s'hauria pogut desenvolupar abans? L'urani es coneixia, però la tecnologia era rudimentària. Quan alguns físics, encapçalats per Albert Einstein, van alertar del risc destructiu de l'urani, els militars van preguntar de quina quantitat parlaven. Una hipotètica bomba, van respondre els físics, pesaria moltes tones. Massa, per prendre la idea en consideració. Però després va aparèixer la tecnologia que permetia refinar l'urani, i amb 10 quilos ja n'hi havia prou.
Què hauria passat si els Estats Units no haguessin llançat la bomba? Molt probablement la guerra s'hauria allargat, però no gaire més. Al capdavall, no calia una bomba així per destruir una ciutat. Els britànics ho van provar amb l'arranada de Dresden, víctima també aquesta ciutat d'una tempesta de foc.
Però la guerra freda es perfilava i era clar que els Estats Units i la Unió Soviètica havien de ser enemics. Tots dos havien de demostrar la seva superioritat militar. Llavors, les dues potències van iniciar una competició mortal.
I tot això, per a què?
