Un bloc ple de vida

N'hi ha prou de comparar com era el bloc de Salt abans que la PAH en decidís l'ocupació per constatar que la resolució judicial que n'ordena el desallotjament per la força no té cap mena de connexió amb la realitat social i amb les necessitats de la gent que més pateix les conseqüències de la crisi. És clar que això necessàriament no té perquè afectar ni el criteri ni la consciència de cap jutge. Però la veritat és que allà a on abans hi havia l'espectre d'un bloc nou però buit, el silenci d'un tatxot enorme en el compte d'explotació d'una entitat financera que no sap què fer amb les seves fallides inversions immobiliàries, ara hi ha la bullanga de la vida quotidiana d'un munt de famílies que han trobat un sostre on viure. I al carrer, tal com ha de ser, les corredisses de la mainada que dignifiquen un acció tan desesperada com necessària. Durant tot el temps que fa que van entrar als pisos, a més, no s'ha pas sentit cap queixa veïnal, al revés, a la sorra erma s'hi han fet horts, tot això que s'ha guanyat. Ocupar allò desocupat, fer servir el que altres han aparcat perquè ho consideraven inservible, donar sentit a l'absurditat urbanística no hauria de ser perseguit mai per ningú.