Junts a Europa

El passat 11 de juliol es presentava a la seu de les institucions europees a Barcelona el manifest Junts a Europa. Unitat Catalanista al Parlament Europeu - Catalunya nou Estat d'Europa, impulsat per la Nova Esquerra Catalana que apadrina Ernest Maragall. El plantejament és de sentit comú: en uns moments en què “les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya ens trobem en una de les cruïlles més importants de la nostra història contemporània... és l'hora de la unitat, [perquè] ara és prioritari aconseguir un Estat que ens ajudi a superar la crisi, que permeti continuar millorant el model propi de cohesió social desenvolupat durant dècades i desplegar les potencialitats dels sectors econòmics productius, de l'educació, de la ciència, de la cultura i de la llengua catalana”. I la conclusió evident: “La presentació d'una candidatura unitària catalanista en les eleccions al Parlament Europeu a celebrar el maig de 2014.”

En efecte, el que resulta prioritari ara és fer palesa la voluntat dels ciutadans de Catalunya d'exercir el dret a decidir. En això hi ha un ampli consens que abasta més de les tres quartes parts del Parlament segons la votació de la resolució 17/X de 13 de març que fou aprovada per 107 vots a favor (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA), 27 vots en contra (PP i C's) i 3 abstencions (CUP) i que “insta el govern a iniciar un diàleg amb el govern de l'Estat per a fer possible la celebració d'una consulta als ciutadans de Catalunya per a decidir sobre el seu futur”. Doncs bé, el que resulta clar a hores d'ara és el consens per celebrar la consulta, amb independència que finalment aquesta sigui acordada (i es mantindria la majoria dels 107 escons) o no, i també amb independència del que hom voti arribat el cas. I per què no visualitzar-lo amb una candidatura d'unitat del catalanisme? Seria posar Catalunya en les institucions europees, encara que després cada eurodiputat s'adscrigui al grup parlamentari que consideri més adient però mantenint el compromís de donar suport a totes les iniciatives del Parlament Europeu destinades a facilitar la consulta i respectar els drets dels ciutadans de Catalunya com a ciutadans europeus. En suma, estem en un moment històric transcendental que exigeix impulsar i visualitzar la unitat del catalanisme més enllà de Catalunya.

Però, a més, una candidatura unitària tindria alguns avantatges tècnics. Són eleccions de districte únic –l'Estat espanyol–, la qual cosa suposa que les candidatures o coalicions minoritàries en surten penalitzades, mentre que els partits d'àmbit estatal en surten beneficiats. En les dues darreres conteses, els nivell de participació a nivell d'Estat fou entorn del 45%, mentre a Catalunya se situava en entre el 40% del 2004 i el 38% del 2009. Traduït en escons això suposa que amb el 43 i el 41% dels vots el PSOE i el PP obtenien 25 i 24 eurodiputats respectivament el 2004 i amb el 38 i el 42% el 2009 n'obtenien 21 i 23. Per contra, la resta de candidatures sumaven en total 5 o 6 escons. Certament una agrupació del vot permetria millorar els resultats del conjunt dels partits catalanistes. I encara un valor afegit. Si, com diuen ja algunes enquestes, aquesta opció unitària, en la mesura que visualitzaria Catalunya a Europa, tindria un ampli suport de la ciutadania, caldria advocar per una participació massiva, ja que un augment de la participació a Catalunya per damunt de la mitjana espanyola suposaria uns millors resultats i mostraria al govern espanyol i a la UE la voluntat dels ciutadans de Catalunya de ser capaços d'unir-se davant d'un objectiu compartit: el dret a ser consultats sobre el seu futur.

No cal, tanmateix, fer-se excessives il·lusions perquè el camí a l'infern està empedrat de bones intencions i probablement l'autisme polític i els interessos partidistes no casen bé amb una candidatura europea que aplegués tot el catalanisme polític.