L'art de l'insult

Reapareix el fantasma de Don Luis Martínez de Galinsoga y de la Serna, que l'any 1960 va proclamar que “todos los catalanes son una mierda”, reencarnat en les figures del diplomàtic Juan Carlos Gafo, de Francisco Javier Pérez Trigueros, alcalde de Callosa de Segura (Alacant), i d'algun altre polític o comentarista que se'ns escapa. Conclusió: la decadència de la retòrica en general i de l'art de l'insult en particular és evident. En altre temps, l'insult constituïa un art refinadíssim: el reconegut i hiperbòlic “es el catalán el ladrón de tres brazos” de Quevedo, la creació de neologismes com la “conllevancia” del “problema catalán” a què es resignava Ortega y Gasset, o els menyspreus alambinats de don Miguel de Unamuno (”[los catalanes] valen, sí, pero sería un negocio redondo comprarles por lo que valen y venderles por lo que creen que valen” en són exemples diàfans. Ara s'ha perdut pistonada, tot es redueix als termes “merda” i “feixista” i, és clar, amb tanta barroeria s'imposa, en el primer cas, la destitució; i en el segon, la indiferència per saturació. Perquè, no ens enganyem: que el diplomàtic Gafo hagi deixat les seves responsabilitats a Marca España és irrellevant. El general Franco també va acceptar el sacrifici de Don Luis de Galinsoga al capdavant de La Vanguardia després d'aquella relliscada davant d'un micròfon inoportunament obert. En realitat, una destitució com aquesta és conseqüència de la forma del missatge i no del contingut, perquè allò que s'ha dit, malgrat que s'hagi dit inadequadament, té una traducció real i precisa. L'espectre radiofònic i televisiu, els diaris, internet són plens d'insídies no gaire més elaborades ni intel·ligents, però força més pernicioses. No reben cap càstig i van fent forat perquè no han estat pronunciades o escrites amb tanta incompetència ni en un rampell. I no hi ha possibilitat de diàleg o de retirada digna: els uns escaldats de tantes ensopegades anteriors, els altres ensuperbits i enrocats en una revelació sagrada. Vist que anirem a cops de roc tant si es vol com si no es vol, no estarà malament exigir una mica més de traça. Si ens han de ferir, que sigui amb floret i bona esgrima, no amb una maça barroera. I segona part: internet és plena de referències a “ecs-panya”, als “caganyols”, i expressions similars que poden ser tan catàrtiques com es vulgui però tampoc diuen gaire res a favor de ningú. Potser també hauríem d'evitar els nostres propis gafos i galinsogues.