Poblenou

Ara fa dues setmanes acabava la temporada del Solidaris a Catalunya Ràdio. I acabàvem entre moltes d'altres coses amb la proposta d'un jove de 16 anys que havia visitat la nau del carrer Puigcerdà del Poblenou de Barcelona i ens havia demanat poder parlar-ne des de la seva visió. S'havia interessat per les persones que malvivien en espais insalubres de la trendy Barcelona. Vam anar a visitar homes i dones d'orígens diversos. Aleshores des de l'Ajuntament se'ns va dir que s'endarreriria el desallotjament, i que es garantiria un sostre a tots. I jo crec que a hores d'ara hem de poder exigir que aquest compromís es materialitzi. Estem parlant que la ciutat que acull els mundials de natació, que es vanta de ser friendly de tot allò cool, i es mostra incapaç de donar una resposta digna a homes, dones i nens directament fora de qualsevol mena de tracte digne. Ja és pervers considerar il·legals les persones, que només volen un present digne. Però la història acaba podrint-se quan es veu amb quina celeritat arriba l'ordre d'un jutge per desallotjar unes naus plenes de persones en condicions socials i humanitàries inacceptables. I amb l'agreujant que no es permet a diputats al Parlament i al Congrés poder ser presents en l'acció policial. Som conscients que al Poblenou s'han reproduït les pitjors perversions del sistema. Homes explotats per màfies que treballen en negocis qüestionables. Ni més ni menys que de manera més polida fan molts altres a d'altres barris de la ciutat on no s'actua amb la mateixa diligència. El que empipa sobiranament és veure com hi ha qui continua gaudint d'espais de llibertat i luxe, mentre s'actua sobre persones l'únic delicte de les quals és estar fora del sistema, i se'ls trasllada a presons que la hipocresia legalista anomena CIE, o directament a calabossos. Ahir, mentre es produïa l'operació, vaig alertar del perill de fer demagògia. Avui, més serena, no puc estar-me de lamentar i denunciar que cal trobar una sortida digna a les necessitats dels nostres veïns exclosos i fer el màxim d'esforç per recuperar la dignitat de l'acció de la justícia, que hauria de ser igual per a tots.