Renfe medita

Del TAV n'esperàvem una velocitat alta en els desplaçaments, no pas en la degradació del servei. I no parlem del misteriós accident gallec, sinó d'anomalies més properes i anteriors. A aquest pas, veient la forma com Renfe afronta les incidències menors, tot fa pensar que els gestors es desentendran dels passatgers amb la mateixa descaradura que sempre s'han desentès dels regionals. Els gironins, que estàvem resignats a la incomoditat ramadera del servei tradicional, vam respirar alleugerits amb els tres quarts d'hora escassos amb què el TAV ens planta ara a la capital. Poc ha durat l'alegria. A les queixes dels usuaris que lamenten l'escassetat de bitllets i les aglomeracions matineres, Renfe s'ha limitat a contestar que això és normal en època estiuenca. I, pitjor encara, atès el retard d'un TGV francès, va decidir encabir tot el passatge en un TAV que, a partir de Girona, obligava els passatgers a viatjar drets. S'està estudiant si hi hauria alguna opció millor si es repetís la situació, diuen els responsables, però va ser “una decisió meditada, la menys perjudicial per a la gent”. Doncs si això és el que passa quan es dediquen a pensar, ja ens podem calçar si mai improvisen.