Dimitir

Trobo que, en un país en què ningú no dimiteix per grossa que l'hagi feta, ha passat molt desapercebuda la dimissió voluntària del cap de Trànsit de Girona, Narcís Clé, després de ser enxampat mentre circulava a 160 km/h per l'autopista. Aquest cas il·lustra que vivim en una cultura en què es paguen els petits defectes però en què, en canvi, els grans abusos corruptes poden quedar blindats i impunes. Lliçó instituïda: per als càrrecs públics, una relliscada (per benigna que sigui) amb el codi de circulació, el tabac o la luxúria passen una factura molt més alta que no pas moltes evasions fiscals, desviaments pressupostaris, nepotismes, cleptomanies, abusos de poder i saquejos de l'erari públic.

En el nostre context immediat, encara cueja el sorprenent procés d'exculpació d'UDC pel cas Pallerols. I encara són ben vius els casos Bárcenas i Palau i els ERE de la Junta d'Andalusia, casos que ratifiquen el caràcter endèmic de la corrupció i que, al mateix temps, retraten el gros de l'arc polític (PP, PSOE, IU, UDC i CDC). En un context tan esquitxat com aquest, podrit en les seves arrels, és lògic acceptar l'honesta dimissió del cap de Trànsit de Girona? És exactament el que han fet la societat i el conseller d'Interior, Ramon Espadaler. Som incapaços de distingir entre una falta i un exercici d'abús de poder i corrupció? Amb l'acceptació de la dimissió de Clé s'ha oficiat un conjur vergonyós: ser tolerant amb els corruptes oficials, habituals i poderosos, però, en canvi, rígids fins a l'efectisme amb els càrrecs coherents.

No cal haver circulat pels trams d'autopistes alemanyes, on no hi ha un límit de velocitat prohibida. Tampoc no cal haver circulat per l'A-7 i, com ens deu haver passat moltes vegades, advertir que, sense adonar-nos-en, estàvem arribant als 150 km/h. Sincerament, tots sabem que circular a 160 km/h per l'autopista, sense posar en risc la vida de ningú, només mereix una sanció, la que sigui, i punt. No es tracta d'un acte greu, encara que qui el cometi sigui
el cap de Trànsit, encara que aquesta persona, per obligació del càrrec, hagi de tenir una conducta impol·luta i ser un model edificant. Pot tractar-se d'un simple oblit, d'una humaníssima distracció. I res més. Recuperar Clé per a la gestió pública seria un acte de reafirmació d'aquesta democràcia escarransida que està enviant advertències paradoxals als grans corruptes. Els diu: “Sobretot, vigileu de no saltar-vos cap semàfor en vermell!”