Respostes clares
Artur Mas, donant explicacions sobre el cas Palau, i Mariano Rajoy, sobre el cas Bárcenas, tancaran la temporada parlamentària del Parlament i del Congrés. Compareixeran amb la intenció de treure l'entrellat d'allò que saben dels dos afers, que no tenen res a veure i que, entre l'un i l'altre ocupen bona part de la política i estan en procés judicial. A la pràctica és possible que les dues compareixences esdevinguin una peça teatral. La ciutadania no està per a interpretacions teatrals i caldrà que els dos presidents siguin valents i clars i facin un esforç per explicar tot allò que saben. Són moments per als valents. Per preguntar i contestar amb claredat, com l'atrevit periodista romanès Ciprian Baltoiu, corresponsal a l'Estat espanyol de la cadena de televisió Digi 24, que aquesta setmana va utilitzar el seu torn de preguntes com a corresponsal estranger per preguntar al president del govern: “Com i quan pensa donar explicacions sobre el cas Bárcenas?”. Rajoy li ho va aclarir.
Per atrevida, Helen Thomas, la periodista nord-americana que va morir fa uns dies als 93 anys, mitificada per haver fet pujar els colors a la cara a algun president dels EUA amb les seves preguntes acides i directes.
Hi ha moltes diferencies entre les sales de premsa de La Moncloa, del Palau de la Generalitat o de la Casa Blanca. No són comparables, tot i que totes poden ser punts de referència. A la Casa Blanca, a diferencia de La Moncloa, sovint hi acudeix el president, que accepta preguntes en un nombre il·limitat i sense que siguin discriminades en funció del mitjà. No s'hi valen silencis ni evasives del president. Amb tot, com a principal dificultat no és fàcil acreditar-se a la sala de premsa de la Casa Blanca, i els periodistes que hi assisteixen tenen una norma no escrita que els impedeix acaparar protagonisme i esdevenir salvapàtries.
A la Generalitat, el president acudeix poc a la sala de premsa. Ho fa per a afers destacats i emprant la majoria del temps a donar explicacions sense deixar gaire temps a respondre les preguntes dels periodistes. En el seu nom hi acudeix cada setmana el conseller de la Presidència i portaveu, Francesc Homs, que fins ara ha donat barra lliure per a acreditacions i preguntes.
Els periodistes només servim per traslladar notícies. No podem substituir els parlamentaris i donar consells i exigir comportaments. Ni podem interpel·lar els polítics. Helen Thomas va haver de plegar perquè va dictaminar que els jueus havien de marxar de Palestina. No ho va fer per la seva avançada edat.
Una altra cosa és que els periodistes recollim allò que creiem que és el clamor popular. Són temps de demanda de claredats al president del govern espanyol. Vostè va cobrar sobresous en diner negre? Sí o no. En el de la Generalitat. CDC s'ha finançat il·legalment? Sí o no. Preguntes i respostes clares.
