Un canvi radical

El diari, com el nom indica, no entén de vacances, festes, calendaris. Surt cada dia, plogui, nevi o faci un espetec de sol que trenqui la closca. Però els que treballem d'una manera o altra en el diari sí que podem descansar de tant en tant. El defensor del lector acostuma a acabar el curs el juliol per reprendre'l al setembre. És, doncs, un bon moment per fer una mica de repàs del curs. D'entrada diria que en els darrers temps els canvis són tan ràpids que gairebé no tenim temps de pair-los. Només cal agafar El Punt o l'Avui de cinc anys enrere. No s'assemblen de res, però de res, ni en el fons ni en la forma. Una cosa, sí, s'ha mantingut, els principis; crec que en això s'han conservat tots i fins i tot se n'hi han afegit d'acord amb els canvis que la nostra societat va fent dia a dia. S'han consolidat les dues edicions, la de Comarques Gironines i la Nacional. El color ja hi és per sistema. I les posicions del diari s'expressen amb tanta nitidesa que ningú no podrà dir mai que va agafar aquest diari i va sortir enredat. Hi ha dos punts a destacar, sense oblidar que la informació i l'opinió continuen essent la matèria sine qua non: la posició clara i indiscutible sobre el dret a decidir –Catalunya vol viure en llibertat–, i una altra també molt important per la situació en què ens trobem –Catalunya vol viure amb dignitat–. Han passat coses i n'han de passar més, i els diaris, com ha estat tradicionalment, continuaran tenint un paper important. No podem quedar al marge en nom de l'objectivitat, que se sol defensar només quan hi ha temes que no interessa que surtin massa a la llum. El Punt Avui ha demostrat, sense embuts, que hi vol ser, en aquest procés, no tant per defensar una posició concreta –sempre hi ha llibertat d'opinió– sinó per reclamar fins i tot amb actes al carrer, com el concert del dia 3, que hi ha un dret que està per damunt de tots els altres, la llibertat d'acció i opinió. Volem veure el referèndum, volem ajudar que es faci, després tot dependrà de l'opinió majoritària del poble català. Però El Punt Avui haurà complert amb un dret inalienable.

El Punt Avui és un diari amb dues històries molt importants per al país. Cada diari va néixer per unes conviccions i va lluitar per seguir endavant malgrat els molts obstacles que hem anat trobant pel camí. Una cosa, però, m'agrada, i és que els lectors d'El Punt i els de l'Avui continuen sentint-se fidels a aquell diari que fa anys i panys que llegeixen. M'hi trobo molt sovint, sobretot en converses personals i per telèfon. “Vaig llegir a l'Avui un article…”, és una frase que m'alegra. Les circumstàncies econòmiques han obligat a fer grans canvis i sense perdre temps, però no hi ha dubte que s'ha intentat mantenir la filosofia i l'esperit dels dos diaris. En la darrera reunió del consell editorial m'hi vaig fixar especialment: hi ha un bon nombre de membres procedents d'El Punt de Comarques Gironines, i un altre grup molt important que procedeix del consell editorial de l'Avui. El resultat és enriquidor, s'han sumat idees, opinions, s'han mostrat disconformitats en coses concretes i s'han aplaudit passos nous. I les opinions que arriben de l'empresa és que, malgrat la crisi en el sector concret de la premsa, s'ha aguantat prou bé la tempesta i fins i tot sembla que a vegades es veu una mica el sol.

Abans d'acabar, contesto a uns lectors que m'han escrit. En Lluís Torrens, de Terrassa, m'escriu una carta a màquina –m'agraden aquestes cartes– en la qual opina que al diari hi ha massa esport i ho compara amb l'època de Franco, en què es promocionava sobretot el futbol i els toros. És clar, al que no li diu gaire res l'esport li semblarà que en donem massa, mentre que a altres, i també he rebut cartes en aquest sentit, els sembla que hi dediquem poc espai. Per sort, però, les informacions esportives no tapen ni ocupen el lloc de les altres informacions. Per exemple, en el diari de dimecres passat de Comarques Gironines hi havia set planes d'esports ajuntant les notícies esportives gironines i les generals, tot això en un diari de 64 planes.

En Jordi Buil –no em diu d'on és– m'envia dos correus gairebé seguits, en què fa una llista de faltes o incorreccions que ha anat trobant en el diari. N'hi ha, sens dubte, i ho passo als correctors perquè en prenguin nota, però també m'han fet notar que alguns dels punts que en Jordi considera errors són simplement formes diferents d'escriure, potser menys encertades que les que hi posaria el nostre comunicant. Gràcies, amb tot, Jordi, cal vetllar que fer un diari cada dia millor.

Acabo amb una trucada que vaig tenir de l'Assumpció de Barcelona, mataronina d'arrels i d'esperit, que amb els seus 88 anys ens anima a continuar amb l'esperit d'El Punt Avui. I em fa saber que ja té lloc reservat per la gran cadena de l'11 de Setembre. Hi ha trucades que t'alegren el dia, i aquesta n'ha estat una. Endavant i fins al setembre.