Xiular i protestar, un dret democràtic
Doncs sí, en l'àmbit d'això que encara en diem Estat espanyol, xiular i esbroncar autoritats, banderes i himnes s'ha convertit en un esport generalitzat. No és debades i segur que significa un descontentament amb moltes coses, a vegades fins i tot diferents i contradictòries, que es poden emmirallar en els elements representatius de la forma de govern.
Cada xiulada, cada protesta, cal situar-la en el propi context i en la realitat que l'envolta. No és el mateix esbroncar Sofia de Grècia a Astúries que xiular l'himne de les Espanyes a Barcelona, com tampoc no és el mateix que els crits de desaprovació es donin en un entorn miner, en un selectiu auditori o en un estadi esportiu. Però tot indica un ampli descontentament i un rebuig a la situació actual, on tot està qüestionat i es perden els referents.
És força interessant veure les reaccions de la classe política i dels mitjans al seu servei davant les protestes de la ciutadania, que moltes vegades qualifiquen de mal educades o antidemocràtiques, sempre des d'una visió classista –de classe política– que es creu sacrificada en la lluita pel bé comú quan, la veritat, qui la xiula creu que només es preocupa de mantenir les prebendes. És desconcertant que les protestes siguin interpretades com a mostres de mala educació i cap dels afectats per l'esbroncada pensi que és el resultat d'una pèssima gestió. Si la gent fa crits de rebuig, per alguna cosa deu ser.
Sóc dels que creuen que les xiulades i esbroncades són un bon exercici democràtic, tant als càrrecs representatius com a les banderes i himnes. Segur, són l'expressió més clara dels desitjos de la gent, que protesta d'una manera sorollosa i pacífica. I cal normalitzar tranquil·lament la lectura que se'n pot fer, sense que sigui necessari anar recordant que malgrat que es digui que Sofia de Grècia és la més simpàtica de la casa reial, que ja és molt dir; esbroncar-la significa que hi ha molta gent que està tipa de la monarquia borbònica, i que quan es xiula la bandera i l'himne de l'Estat és que hi ha molta gent que no el sent seu i que està molesta que se li imposi. Amb tots els respectes, així de senzill.