Conductor a la britànica manera

Tres mesos sense carnet. Ho va trobar just. Havia comès una imprudència, no havia tingut sort i va haver de pagar-ne les conseqüències. No es considerava pas un conductor imprudent i segur que no ho era. Però va aprofitar el curs obligat que li exigí el tribunal per retornar-li els papers per acabar de prendre responsabilitat al volant. Dels errors de joventut se'n poden aprendre moltes coses. Se sentia un home nou.

A finals de juliol, el nostre jove conductor, que ja ha recuperat el carnet, agafa el cotxe a Figueres quan ja fa estona que és fosc, camí de la costa. Farà una volta per Llançà o potser s'arribarà a Port, on té alguns amics. Fora fa molta calor, però l'interior del vehicle l'amanyaga amb la frescor del climatitzador. Se sent bé, lliure, segur. El cotxe, que ja té alguns anys, respon com si fos nou. Sent el motor que ronca suau, discret, amable. Ha passat sota el vial de circumval·lació, ha travessat un parell de rotondes i enfila la recta segura que el durà fins al trencant de Peralada. Alguns vehicles l'avancen, però hi ha menys trànsit del que es temia en sortir de casa. Som a mitja setmana, es diu. Després de la revinclada de Peralada, la recta que l'ha de dur al castell de Quermançó. Se sap la carretera de memòria. Veu al seu davant els ulls encesos de dos o tres cotxes que vénen cap a ell. Hi ha lluna plena sobre la plana empordanesa.

De sobte, la sorpresa. Com si el mapa s'hagués dibuixat de nou, endevina un trencant a la dreta que no coneix, marcat per un cotxe aturat, amb els llums apagats. Els vehicles que se li acostaven encara són allà al davant, però sembla que no queda espai entre l'aturat i ells. O no està aturat? Diria que també ve cap aquí, que circula, però que circula per l'esquerra. Sense ni adonar-se'n, ha frenat suaument, dubitativament, mentre dóna temps al cervell a ordenar les coses. Però el temps s'acaba. Les coses, ordenades, són així: a pocs metres del seu motor i pel mateix carril, ve un vehicle sense llums; poc més enllà, al seu darrere però a l'esquerra, dos o tres cotxes que no deuen gosar avançar-lo. Instintivament, fa senyals desesperats amb els llums per advertir el responsable del cotxe que té al davant del perill imminent que comparteixen. S'adona que té la dreta tancada per una tanca metàl·lica. Arriba a veure que té al davant un petit Smart o potser un vehicle dels que no demanen carnet. Està frenant fort.

Sembla que els senyals de llum han despertat el conductor del davant, si és que dormia. Ha fet un lleuger moviment cap a la seva dreta i els dos cotxes s'han pogut creuar sense tocar-se, per mil·límetres, potser. Pel retrovisor, observa com el cotxet es referma en el seu camí contra natura, per l'esquerra.

No ha passat res. Ara sí que s'ha tornat a guanyar el carnet, pensa.