Opinió

Interessos, sospites, inquietuds

No s'ha dit prou alt ni se n'ha parlat gaire, però el que va deixar anar el president de Galícia tres dies després del descarrilament d'un tren Alvia ha de constar en acta: “Es evidente que hay muchos intereses al respecto, incluso algunos intereses económicos por parte de determinadas empresas o de suministradores de alta velocidad.” Si el que volia era evitar la proliferació d'especulacions gratuïtes i preparar l'opinió pública per acatar la versió oficial que arribarà al cap d'una llarga investigació, és més probable que provoqui l'efecte contrari. Després de fer referència als concursos internacionals de construcció de línies en què Espanya participa, a qui més qui menys se li dispara la imaginació. Quan hi ha tant de caler en joc, poden passar moltes coses. Una novel·la de John Grisham (The Associate, 2009; La trampa, en espanyol) exposa l'enfrontament entre dues grans multinacionals que acaba als tribunals; la quantitat que s'hi juguen és tan gran que perdre pot comportar la fallida, i per això no solament contracten els dos millors despatxos d'advocats de Wall Street, sinó que, per darrere, hi ha equips de gent que no se sap ben bé d'on surten i que, sense problemes de pressupost, es dediquen al xantatge, al robatori d'informació i fins i tot a l'assassinat. Tot és possible a Amèrica, fa la cançó; però, a idèntics estímuls, totes les variants de l'espècie humana solen reaccionar de la mateixa manera. La possibilitat d'una conspiració amb vista a un sabotatge destinat a desacreditar una potència ferroviària ens resulta més estimulant que no pas la vulgaritat d'una mera badada individual. I ben mirat seria consoladora; si es confirma el factor humà com a única causa eficient del fet, voldrà dir que, després de la milionada invertida els últims anys, un individu tot sol pot agafar un tren ple de passatgers, posar-lo a 200 km/h i estampar-lo contra la paret sense que cap mecanisme de seguretat ho impedeixi, i sortir tot seguit dient, en ple ús de les seves facultats d'al·legació, que som humans i que esperava que no hi hagués morts. Ara digueu què és pitjor, pel que fa al prestigi de la marca España. No cal ser un Grisham per imaginar, moguda des de despatxos remots, una trama en què algú és contractat o coaccionat per provocar un accident, amb un resultat potser més gran del previst, i després altres corren a esborrar-ne les pistes. Si no fos estiu, una altra teoria de la conspiració ja estaria ocupant portades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.