Organitzacions ètiques
El desenvolupament de la responsabilitat social corporativa planteja grans desafiaments. És positiu que les organitzacions actuïn amb responsabilitat, que dediquin part dels seus beneficis a millorar un entorn social o a vetllar pel medi ambient. També és positiu que algunes empreses tinguin un departament dedicat a aquesta qüestió i que aportin beneficis a la societat. Progressivament, el teixit empresarial ha vist amb bons ulls la pràctica de la responsabilitat social corporativa i també algunes organitzacions públiques s'hi han sumat.
La crisi, però, comporta una alteració de l'ordre de prioritats. Algunes organitzacions han hagut de reduir les seves donacions a entitats socials sense ànim de lucre. D'altres, han tancat els seus departaments de responsabilitat social, perquè senzillament no podien pagar nòmines, però algunes mantenen la seva filosofia tot i les dificultats. El repte que es planteja en el present, però, és d'una altra dimensió. Les organitzacions són un teixit de persones i estructures que cerquen uns fins compartits, fer realitat una visió a partir d'uns determinats valors.
Una organització és ètica quan actua conforme als seus propis valors institucionals, quan els valors que la identifiquen no són elements ornamentals, sinó pautes d'actuació, principis d'orientació en la presa de decisions. El que ocorre, molt sovint, és que es produeix un tall. En la presa de decisions el criteri que mana és el màxim benefici amb el mínim cost possible, l'obtenció de resultats, independentment dels mitjans que s'hagin d'emprar per assolir el fi cobejat, de tal manera que els valors nobles que estan escrits amb lletra cursiva en el Codi ètic o bé en el document de Visió, missió i valors, no intervenen en aquests processos decisius.
Moltes persones es troben actuant en organitzacions que vulneren els seus principis. Això posa en conflicte el treballador. Experimenta una tensió entre els valors individuals, el que creu que ha de fer i la lògica de l'organització que dóna per fet unes dinàmiques i unes pràctiques que contrarien la seva consciència. En temps de crisi i de reducció de personal encara és més difícil fer l'heroi i criticar els plantejaments de l'organització i, en molts casos, es tendeix al silenci, a ni dir res i a practicar aquella dita catalana: Qui dies passa, anys empeny.
La regeneració del país no depèn solament de la justícia de les lleis, depèn també de l'ètica de les organitzacions, públiques i privades, lucratives i no lucratives. La qüestió, però, és com introduir-la i com garantir que estigui present. Les organitzacions lucratives es troben competint en un mercat on sovint les pautes ètiques queden en un segon pla i on s'imposa el darwinisme econòmic i social. Els codis d'ètica són molt sovint poc operatius i fan una funció cosmètica.
Amb tot, l'ètica en les organitzacions és beneficiosa, no solament per la societat, també per les mateixes organitzacions i per les persones que hi col·laboren. Quan les persones se senten ben tractades, quan es respecten els seus drets i es reconeix el seu treball, es crea cohesió interna, fidelitat i sentit de pertinença. Quan l'usuari se sent ben tractat, quan el producte que se li ven respon a les expectatives creades i hi ha una equitat entre valor i preu, l'organització fidelitza el client i es crea bona reputació. No hi ha dreceres per adquirir la bona reputació.
Per generar el canvi, necessitem ciutadans amb esperit crític i capacitat d'exigir a les organitzacions que siguin coherents amb el seu propi sistema de valors i consumidors que seleccionin amb cura les organitzacions dignes de la seva confiança.
