La ciutat invisible

“Marco Polo descriu un pont pedra per pedra.

Però quina és la pedra que sosté el pont? –pregunta Khublai Khan.

–El pont no és sostingut per aquesta o aquella pedra –respon Marco–, sinó per la línia de l'arc que formen.

Khublai Khan roman silenciós reflexionant. Després, hi afegeix:

–Per què em parles de les pedres? Només m'importa l'arc.

Polo respon:

–Sense pedres no hi ha arc.”

L'anterior diàleg és de l'obra Les ciutats invisibles, d'Italo Calvino (1923-1985), un dels més genials escriptors italians contemporanis. Es tracta d'una narració considerada de les millors del segle XX. I si la productora gironina Bitó i el festival Temporada Alta han creat una nova fundació amb el nom de La Ciutat Invisible cal creure que ho han fet en homenatge a l'obra de Calvino. Un nom escaient per a un projecte que, pel que diuen, vol arribar molt lluny.

Ho van presentar la setmana passada a l'ajuntament, amb foto inclosa de l'alcalde i d'un recuperat Joaquim Nadal que –com Pep Guardiola– sembla que ha passat un any sabàtic i a qui ara se li desperta de nou la fal·lera d'apuntar-se a tot el que passa! Després d'haver reclamat un “merescut descans”, era d'esperar que li havia arribat I'hora de gaudir, com aquells antics combatents que Roma premiava amb el conreu d'una finca tipus can Pau Birol, d'una recompensa en el repòs. Però no, l'home vol continuar en primera línea, sigui com sigui, fins i tot deixant-se retratar dòcilment, i assumint presidències!

La nova fundació inclou el Club TA!, el Cercle TA i el Think Tank, i aquí sí que ens perdem al mig de tantes sigles. Diuen que serà una fabrica d'idees a càrrec de personalitats provinents de diversos àmbits que es reuniran dos cops l'any per reflexionar sobre un tema concret. Han llegit bé: dos cops l'any! Quina intensitat de feina els espera! Seguidament, hi ha la llista de les personalitats que integraran una fundació tan selecta: alts càrrecs de La Caixa, l'exministra del PP Anna Birulés, personatges del Banesto, de Telefònica, del Banc Internacional de Desenvolupament, del Celler de Can Roca (!), el productor Edmon Roch, la repetidíssima Mònica Terribas i altres persones que tenen alguna relació amb Girona, real o remota.

Francament, fa la impressió que no existeix ningú mes amb prou mèrits, llevat dels que hi figuren, que solen repetir-se en totes les fundacions i associacions que es fan i es desfan!

En el fons, cal entendre que els de Bitó son molt murris i el que cerquen és una projecció més amplia que els comporti més recursos a través del patrocini i del mecenatge. Però la fórmula s'assembla –i que em perdonin– a l'altra fundació que suportem. Aquella del Princep.

Amb aquestes pedres es vol bastir l'arc que Polo explicava al khan. Els desitgem molta sort.