Un apèndix i un acudit

L'any 1958 Josep Armengou va escriure el famós llibre Justificació de Catalunya. I a principis dels seixanta l'editorial Albertí en va fer una llarga edició ciclostilada. És un llibre excel·lent, que encara fa goig llegir. Ens hi hem format la majoria dels aleshores joves independentistes. Però el llibre parla només de Catalunya; Santiago Albertí, en adonar-se'n, va demanar un apèndix a Joan Fuster sobre el conjunt dels Països Catalans. Fuster ho va escriure i es va publicar anònimament. És també excel·lent i la seva vigència, indiscutible. He sentit a dir però que l'autoria de Joan Fuster ha estat discutida. I també que Joaquim Auladell ha explicat, amb detalls, que en efecte, l'apèndix és de Fuster. Té tota la raó. Ho sé sobretot perquè el meu amic Joaquim Ferrer –que fou un dels pocs consellers de Cultura que va aportar idees noves sobre la cultura catalana i la seva expansió a l'exterior– ha tingut la gentilesa d'enviar-me aquest apèndix fusterià, tot explicant-me que ell treballava a l'editorial Albertí (del 1961 al 1969) quan se li va demanar la col·laboració a Fuster. Un cop aclarit l'embolic m'agradaria recomanar-ne la lectura, i remarcar que ja aleshores Fuster es lamentava amb raó de l'oblit amb què hom té el País Valencià. Òbviament, pel que fa a Espanya, per a la qual el País Valencià és terra de falles, de paella, de platges i de Rita Barberà. El que és més dolorós és veure també l'oblit del País Valencià des del Principat. Perquè això, com explica Fuster magistralment i no sols en aquest apèndix, és un suïcidi cultural i polític.

Com ja sabeu, el ministre espanyol d'Educació, Cultura i Esports, un individu desmesurat que no poden aplaudir ni els seus, ha proclamat que la biblioteca digital espanyola no disposarà de cap publicació en català. Com deia Fuster, no ens hem de lamentar del monopoli de l'espanyol i la seva cultura per part d'Espanya. Però l'oblit del Principat sí que ens pot fer un mal irreparable.

Per cert, corre un acudit que diu: el PP és un partit antic, antiquíssim; ja en l'època d'Alí Babà tenia 40 militants (acudit que té l'origen a Mèxic, i referit al PRI). Es mereixen Wert.