L'‹hotelier›

Ara que els hotels del país són plens un pensa en la figura de l'hotelier, una institució entranyable quan es tracta d'un autèntic professional. L'hotelier de raça té l'aire un punt paternal i se l'identifica per la capacitat de ser sempre servicial però mai servil. A vegades esdevé un mediador, un element d'equilibri discret en les tensions dels seus clients. En un cèlebre conte de Hemingway, Gat sota la pluja, hi apareix el padrone d'un hotel en una petita ciutat italiana. Hi ha una parella d'americans a l'hotel. Ell, potser fatigat d'experiències prèvies, es relaciona amb la dona amb els ritmes d'una rutina poc atenta per no dir-ne insensible. Ella viu amb un buit interior que projecta sobre el gat que, ara, s'aixopluga a la plaça. La dona vol compartir amb el marit la urgència que sent de protegir el gatet. El marit llegeix. La dona surt i comenta al padrone el seu neguit. L'home la tranquil·litza i li recomana que torni a l'habitació. La pluja és persistent. La dona retorna a les seves soledats. Al cap d'una llarga estona una noia de la recepció truca a la porta. Li porta il gatto de part del padrone. Com sempre en Hemingway caldrà entreveure què s'amaga a la part oculta de l'iceberg, aquella massa pesant que fa elegant el desplaçament de la seva part visible, és a dir, la prosa continguda de Hemingway... I això em porta a un altre hotelier, un dels més reconeguts de Catalunya. Diguem-li J.S.. D'ell me'n parla un amic amb emoció i admiració. Evoca el dia que amb la seva dona, que patia una malaltia irreversible, van tornar, a petició d'ella, al menjador de l'hotel on havien menjat tan bé i havien passat tantes estones agradables. Es tractava, conscientment, de fer-hi l'últim dinar plegats. Tot va anar com una seda. El tracte exquisit i el menú memorable. Normalitat i contenció. El comiat afable de sempre fins a les portes de l'hotel. Mentre el cotxe de la parella s'allunyava el nostre hotelier saludava amb la mà. Abans d'agafar el revolt, el marit va mirar pel retrovisor. L'instant just per observar que l'hotelier es passava un dit per sota l'ull.