Gibraltar, l'últim recurs
Els gibraltarencs són britànics perquè ho diu el seu passaport. Aquí hauria d'acabar la controvèrsia, almenys pel que fa a Espanya; però és un clàssic això de treure el tema sempre que convé no parlar d'altres coses. Encara que canviïn els règims i les lleis fonamentals, quan a un govern espanyol se li acumulen els problemes, recorre indefectiblement a “the Rock”. L'actual ministre d'Exteriors, en la primera visita que va fer a Estrasburg, va adreçar un “Gibraltar espanyol” a un eurodiputat anglès que l'estava felicitant; “ja en parlarem”, li va replicar aquest, cosa que, davant l'habilitat diplomàtica exhibida per l'espanyol, s'ha d'entendre com que no i amb tu menys. O sigui que ho duia de cap, el govern actual, per treure-ho quan convingués, i ara és un bon moment. Després de tants mesos de no veure la sortida al túnel econòmic, de parlar de crisi del sistema, d'acumular acusacions de corrupció a la classe política, i quatre dies després de patir un descarrilament de tren de mal explicar, ens serveixen la maniobra de distracció habitual: la pèrfida Albió que sotmet un tros d'Espanya a la tirania colonial. Gibraltar no es pot descolonitzar perquè no ha estat mai una colònia –encara que el comitè de descolonització de les Nacions Unides l'hagi posat en una llista al costat de les Bermudes–, i sempre ha format part d'una metròpoli. Quan la corona espanyola, en la Pau d'Utrecht el 1713, va cedir Gibraltar, era un imperi que perdia pes en el continent europeu, però encara era un imperi i no va ser reduït a l'esclavatge. També va perdre llavors, entre altres, Sicília, i no sembla pas que ara vulguin parlar-ne, i encara menys voldran parlar del dissortat cas dels catalans. En tot cas, l'any 1967 els gibraltarencs van decidir en referèndum seguir sota sobirania britànica per 12.138 vots a 44, i van rebutjar una sobirania compartida amb Espanya el 2002 per 17.900 vots a 187 –remarquem, de passada, que l'opinió manifestada lliurement per un poble té efectes nuls en la consideració espanyola, per si algú es feia il·lusions en aquest sentit–. Davant d'això, els incidents fronterers orquestrats pel govern són criaturades que no porten enlloc, desacrediten la marca España i augmenten l'animadversió dels seus veïns. Ara, que mentrestant no parlem del preu de la llum ni de les comissions repartides en sobres, també és veritat. Així doncs, la broma durarà fins que algun indici de bona notícia econòmica pugui ocupar portades.
