Traïdors

Em sembla que feia molts anys que no es parlava tant de traïció. Potser perquè venim d'una època relativista i vivim en un país sense poder, la paraula traïdor ens resultava fins i tot incòmoda. Potser sí que durant la guerra freda hi va haver algun espia despistat que va demanar asil polític a Moscou i que va morir d'avorriment i d'alcoholisme en una datxa perduda. Però fins fa poc, els traïdors només tenien problemes amb els governs despòtics. Penso en aquella periodista assassinada pels sicaris de Putin o en aquell espia enverinat pels seus excompanys del KGB que va agonitzar davant les càmeres en un hospital de Londres. Si la frontera que separa la traïció de la lleialtat a uns principis superiors ja costa de dibuixar en la vida laboral i personal, quan el que hi ha en joc és el prestigi d'un imperi és gairebé impossible pagar el preu i sortir-ne net. Els guionistes de Hollywood potser saben com combatre les desviacions de la democràcia americana, però als espies i als soldats els manca la sang freda dels herois de les pel·lícules. El soldat Maning ha estat absolt de traïció però costa d'entendre per què no es va limitar a difondre les imatges de l'helicòpter disparant sobre civils, en comptes de filtrar més documents dels que podia llegir i valorar. Pel que fa a Snowden, encara és més discutible que estigui contribuint a enfortir els valors que diu que defensa donant corda a un país com Rússia. Probablement el millor que podia fer era esperar els nois de l'FBI a casa i fer campanya des del seu país, rotllo Xirinacs. Total, una vegada els russos l'hagin espremut se'n desfaran com d'una pela de patata i llavors ja ningú no l'escoltarà. Els casos de Maning i de Snowden ens resulten més obscurs que no pas el d'aquest noi dels Emirats Àrabs que ha estat condemnat a sis anys de presó i unes quantes fuetades per escriure un bloc liberal. Com més llibertat hi ha, més subtil es torna el poder i més difícil és separar el gra de la palla. El retorn de la paraula traïdor ens recorda que ens sentim més insegurs que fa uns anys. Però també que la llibertat té uns límits i que a Occident hem de discutir millor on hem de posar-los.