Atraure turisme

Fa molts anys, a un director general de Turisme d'un dels primers governs del president Pujol li feren una entrevista a Catalunya Ràdio per tractar de la temporada estival que s'apropava. El polític convergent, responent una pregunta del periodista entorn d'una qüestió relativa a possibles destins turístics, va exclamar: “Això és com comparar les illes Seychelles amb Sant Antoni de Calonge!”, és a dir, les que devien ser per a ell la millor i la pitjor destinacions turístiques del món. L'home es va quedar tan ample i suposo que ben cofoi per la seva enginyosa contesta. La cosa no va tenir repercussió més enllà de la meva emprenyada i no crec que l'ajuntament calongí arribés a fer cap mena de protesta per aital menyspreu per part de l'autoritat que se suposava que havia de defensar les essències paisatgístiques del nostre país. No he estat mai a les illes de l'oceà Índic on devia estiuejar aquell director general però conec el municipi de Calonge i puc assegurar que supera de llarg molts indrets turístics que gaudeixen d'anomenada internacional. Malgrat les convulsions polítiques que ha tingut tradicionalment, l'herència franquista de tantes urbanitzacions il·legals que ha calgut gestionar i la complexitat d'un territori mig pagès i mig marítim, el cert és que Calonge ha sabut mantenir un turisme familiar en un entorn digne i agradable. És un municipi on s'intenta fer les coses bé, ja sigui urbanitzant carrers, arranjant parterres, plantant palmeres a la platja, organitzant festivals internacionals de màgia o impulsant un projecte compartit de piscina pública amb els municipis de Palamós i Vall-llobrega que hauria de servir d'exemple d'esforços públics mancomunats. Malgrat els problemes consubstancials en una població costanera, es fa un notable esforç per atraure i retenir un turisme divers ja sigui provinent dels països europeus o de la resta d'Espanya que, per cert, són majoria. No sembla que ho tinguin tan clar a Barcelona, on es fan accions encaminades a foragitar dels seus carrers els visitants de més enllà de l'Ebre. A l'exposició sobre les transformacions de l'art xinès contemporani instal·lada al Centre d'Art Santa Mònica, per exemple, les explicacions són només en català i en anglès. La Generalitat té una manera ben curiosa de marginar els turistes espanyols que, ves per on, també són majoria a la capital catalana. Els organitzadors haurien de visitar el Museu de la Pesca de Palamós per aprendre a senyalitzar. O es que algú vol matar la gallina dels ous d'or?