Catalunya té nom de dona
Ara, com mai, es demostra que Catalunya té nom de dona. La vida pública i el moviment social en donen testimoni, deixant de banda el cercle polític, en què també hi ha exemples destacats. La prova: Ada Colau, Carme Forcadell, Lucía Caram, Muriel Casals i Teresa Forcades, un cinquet que és l'exemple nítid del paper de les dones en la societat civil catalana. Parlem-ne.
És evident que més que mai és la ciutadania la que funciona com a motor de la revolució pacífica que s'està fent a Catalunya i és la pressió del carrer la que encoratja i obliga els nostres representants polítics, que comencen a entendre el valor que significa tenir una important mobilització cívica al darrere. Segur, el president Artur Mas és la verificació de qui ha entès la significació dels desitjos de la ciutadania i ha sabut reconduir el propi discurs i comportament.
Però la realitat és que qualsevol moviment social necessita lideratges, gent disposada a sacrificar hores, fins a la pròpia intimitat, a favor d'un activisme que les converteix en referència. I és més gratificant quan endevines que aquests referents, de clar component ideològic, no volen ser partidistes i tenen la voluntat de no ocupar poltrones ni acaparar responsabilitats polítiques professionals. De cop, però no sense un perquè, apareixen gent com Caram, Casals, Colau, Forcadell i Forcades jugant aquest paper necessari, potser fins i tot contra la seva voluntat, i ho fan amb encert i amb discursos agosarats, que sorprenen per la seva suau radicalitat.
Encara, quan mires el component biogràfic, l'estil, el camp d'actuació, els propis discursos, observes les múltiples diferències entre les cinc dones, però a la vegada valores el sentit trencador i revolucionari de les seves propostes i endevines la proposta unitària que les agermana: cal canviar radicalment la nostra societat i elles estan disposades a anar a fons en aquesta proposta.
Cal agrair a Teresa, Muriel, Lucía, Carme i Ada la seva disposició i treball a favor d'una societat més justa, lliure i solidària. Com a societat tenim l'obligació de no fallar-los i donar-los suport. Avui Catalunya té nom de dona, a la recerca d'un país millor.
