La via morta
L'única via possible cap a la independència és la convocatòria d'una consulta i guanyar-la, per aquest ordre. Perquè suposem que quan parlem d'independència estem parlant d'independència política, és a dir, amb legitimació democràtica suficient perquè els altres estats independents et vulguin a seure al seu costat i et parlin i els puguis parlar de tu a tu.
Si, en canvi, quan parlem d'independència, estem parlant d'un sentiment col·lectiu o d'una emoció compartida que, pel sol fet d'expressar-se amb llibertat, ja es creuen consagrats i sense necessitat d'acomplir el ritual d'homologació, aleshores estem parlant d'un concepte social que té més a veure amb l'espectacle de carrer que amb les corts internacionals.
L'univers de l'independentisme s'hauria de posar d'acord sobre si vol el reconeixement exterior o si en té prou amb el consum propi. Perquè, apuntar 300.000 persones en una llista (ni que en siguin el doble) potser serveix per fer una cadena humana, però no serveix d'argument significatiu i majoritari en un país de set milions d'habitants.
A un mes de l'Onze de Setembre ja no es pot desmuntar la maniobra convocada per l'ANC, ni tan sols orientar-la en el sentit que Josep Maria pelegrí i Unió Democràtica van proposar la setmana passada –obrir la cadena humana als partidaris del dret a decidir, a banda que siguin partidaris de la independència o no–. Però sí que demanaria a l'ANC que, en el futur, ampliï el punt de vista a l'hora de dissenyar noves accions i faciliti la participació, amb comoditat, dels sectors del catalanisme favorables a la consulta i partidaris del “no” a la independència.
Ens agradi o no, sense el PSC no hi haurà independència, pel simple fet que, sense el PSC, tampoc no hi haurà consulta. En conseqüència, l'estratègia nacional més intel·ligent és unir tots els partidaris de la consulta, perquè abans de guanyar-ne el resultat, hem de guanyar-ne la convocatòria. I aquest és l'estadi exacte en què ens trobem: assolir una majoria significativa (i estable, i fiable) a favor de la consulta.
Després de 300 anys d'ocupació, la societat catalana es divideix en tres terços. Un terç és, simplement, contrari a la consulta, i dos terços en són favorables. D'aquests dos terços, n'hi ha un a favor de la independència i un altre en contra. Paradoxalment, si volíem reivindicar la consulta, de la cadena humana n'hauríem d'haver dit Via Catalana cap a la Independència o No. I, si es tractava d'excloure els consultistes no independentistes, n'hi hauria hagut prou de dir-ne Via Morta.
