Alegria i espant de l'enamorament

El títol de Guerra i pau és perfecte en la seva síntesi, però la novel·la també podria titular-se Amor i guerra. Quan no hi ha guerra, el narrador s'esplaia en els moviments de l'amor. També en els moviments dels individus en la societat, és a dir en les seves ambicions per ascendir-hi, per mantenir-hi una posició o per influir-hi. D'aquí, es percep una tensió entre l'amor i les conveniències d'un casament avantatjós. Hi ha qui, oposant-se a l'autoritat paterna, pretén casar-se per amor. Hi ha qui renuncia a l'amor en el matrimoni perquè, aparellat convenientment, podrà trobar-lo al marge o almenys satisfer-hi el desig. Es diu que casar-se per amor és una invenció recent estesa en la societat occidental, però s'hauria de veure fins a quin punt perdura el dilema entre amor i conveniència d'aquests aristòcrates ficticis de primers del segle XIX.

El cas és que, al mig de la novel·la, he llegit pàgines molt emocionants sobre l'enamorament. Del príncep Andreu es diu després d'haver-se-li revelat l'encís de Natatxa: “Encenia l'espelma i s'asseia al llit; es tornava a acotxar i no li feia angúnia estar despert; tenia l'ànima alegre i novella, com si se li hagués escapat d'una cofurna a l'aire lliure. No se li acudia que estava enamorat de la senyoreta Rostov. No pensava en ella, se la imaginava només i gràcies a això tota la seva vida se li presentava sota un aspecte nou.” En canvi, la jove Natatxa viu el seu enamorament d'Andreu com un sentiment nou que l'espanta. El pare del príncep imposa una separació d'un any com una prova de la qual creu que en sortirà victoriós perquè l'amor s'esvairà i no es farà un matrimoni que no vol. Natatxa es desespera esperant Andreu i, d'una manera inesperada, durant una funció operística sent una atracció brutal per Anatoli Kuraguin, un seductor empedreït que la desitja ardentment i que planeja un rapte frustrat. Ai, la mudança dels sentiments. Tolstoi narra aquests moviments tempestuosos del cor i del desig del cos amb una comprensió humana que commou i fa sentir l'exaltació, la por, la devastació de l'enamorament.