de set en set
Les coses pel seu nom
Fa poc més d'un any era a Burkina Faso. Una de les coses que més em van cridar l'atenció és el significat del nom d'aquell país, el país dels homes íntegres. Certament el nom feia la cosa, era una dignitat solemne, era una energia humana que mai no havia sentit abans.
Hi moltes denominacions que certament fan la cosa. I és amb aquest esperit positiu que avui volia escriure-us sobre un raconet de la Terra Ferma.
L'estiu és meravellós si saps aprofitar les grans coses petites. I una de les més reconfortants l'he trobada a Baldomar, a l'Urgell. Feia una piulada, fa menys d'una setmana, que retwitejaven dos amics, i on deia que la terra l'estimes quan la coneixes. Jo fins aquests dies no tenia gran interès per la DO Costers del Segre, però veure les vinyes al contrallum de la tarda a Baldomar, Montsonís o Artesa, és una experiència forta. I si a més a aquest paisatge de rius i rierols, de verds intensos més enllà de la Segarra, de poblets costeruts, hi afegeixes l'energia de la seva gent, tres dies de convivència poden ser un calaixet al cor ple de coses que et fan millor. Us vull parlar de Cavalls de Baldomar, un projecte immens (i no penseu en allò material) que han engegat una jove parella amb arrels a la comarca i que després de fer tombs, ha trobat el seu lloc i raó de ser. Un espai on els cavalls viuen de la manera més integrada a la natura, s'alimenten al camp en llibertat i beuen l'aigua del Segre, i podeu aprendre a muntar-los des de la relació entre l'animal i la persona, en el més gran respecte. No estan ferrats, no necessiten ferros a la boca per obeir indicacions. I tant l'equip humà com l'equí són l'equip del lloc. Els cavalls, un cop ja no serveixen per a la doma o muntar-los, acaben els seus dies a la granja. I si mai es lesionen, continuaran convivint amb els seus iguals. Pel respecte, el bany de naturalitat, l'amor i l'energia que he trobat en aquell espai aquest estiu, em veig obligada a demanar-vos que us hi acosteu. Ja m'ho explicareu.