Filòpolis
L'octubre del 1996 el professor de filosofia Llorenç Vallmajó inaugurava el web Filòpolis. Per al lector que encara no el conegui, cal dir que aquest web (http://www.xtec.cat/~lvallmaj/index.htm) és un deliciós passeig pels meandres de la saviesa. Focalitzat en textos de la tradició del pensament filosòfic, Filòpolis remarca el canemàs de la cultura, on els diferents àmbits del coneixement (art, ciència, literatura, filosofia...) estan íntimament imbricats i vibren a l'uníson.
Fa l'efecte que des del camp de la didàctica educativa moltes vegades rubriquem un despropòsit comparable al que va formular un historiador argentí de finals del segle XIX, que, en vista de la irrupció imbatible del ferrocarril en plena revolució industrial, va lamentar: “El tren arruïnarà la pròspera indústria de la carreta!” Des de la didàctica educativa, en plena època de bits i tants i tants altres espasmes cibernètics, encara hi ha moltes maneres oficialment protegides de continuar anant gregàriament en carreta. Immersos en un món retroalimentari, regit per una exasperant inflació de conceptes fetitxe com ara procediments i objectius, part de la didàctica educativa ha perdut de vista que, com va dir Aristòtil, la curiositat i la capacitat de meravellar-se són la base del coneixement. Per tot això, seria imperdonablement pobre dir que Filòpolis és (només) un “recurs educatiu”. No: Filòpolis, com tots els productes culturals de qualitat, és una cristal·lització i un potenciador de la nostra vella capacitat intel·ligent de meravellar-nos, és una educació del gust, de la sensibilitat cultural. Filòpolis no té (només) un valor instrumental, sinó que és un univers d'acollida, justificat per un atribut que sol prescindir de justificacions i teleologies a l'ús: el dring essencial que provoca la saviesa.
Amb unes il·lustracions immarcescibles a càrrec de Patrícia Torra, Filòpolis recrea l'arquitectura d'una ciutat. L'internauta pot passejar per aquesta ciutat i visitar i habitar (metàfores literals!) els edificis que la componen: els barris (antic i nou) dels filòsofs, el Jardí dels somriures, la Biblioteca, la Presó de barbaritats, l'Estadi Olímpic... Després d'anys i anys de visitar i llegir els textos de la creixent ciutat de Filòpolis, al feliç internauta l'assalta el fervor de la descoberta d'una civilització fèrtil, hospitalària, d'una virtualitat que deixa empremtes materials.
