La Rosa dels tres castells

Aquest estiu, l'escultora d'Olot Rosa Serra ha “assaltat” tres castells nostrats (o quasi) per exposar-hi obra seva. A les tres fortificacions, la pedra centenària de les muralles, els merlets i les torrasses emparenta perfectament amb les escultures blanques de polièster i fibra de vidre, material innovador i de grans possibilitats. Es tracta de models que originàriament són de marbre o de bronze, instal·lats en àmbits exteriors arreu del món –sí: arreu del món–. Ara llueixen en espais tancats, però en quins bastiments tan monumentals!: el castell de Prats de Molló, dit Fort Lagarde; el de Bellaguarda, al Pertús, i el castell palau de la Bisbal d'Empordà. Aquest estiu la Rosa també exposa a La Gavina de S'Agaró, quasi quaranta anys després de fer-ho en aquella mostra que tant interessà Josep Pla, i sobre la qual, a propòsit d'ella i la seva obra, va escriure unes ratlles genials.

Fort Lagarde de Prats de Molló és una ciutadella del segle XVII que domina el poble, edificada per vigilar el coll d'Ares, lloc natural de pas cap a altres tocoms. És monument històric francès des del 1925. El de Bellaguarda, al Pertús, domina els colls del Pertús i Panissars, els més baixos de tot el Pirineu. També ha jugat un paper estratègic durant anys, i ara és una referència per als viatgers de l'autopista, bo i conservant la seva majestuositat i fortalesa corporal. De nit, només és il·luminat pel cantó que dóna al Rosselló, cosa prou divertida. I el castell palau de la Bisbal, més antic que els altres dos, és una important mostra de l'arquitectura romànica civil empordanesa, residència que va ser dels bisbes gironins en temps reculats. En aquests espais, l'obra de la Rosa Serra, amb el seu joc sempre creador, amb l'energia que exhala, amb la seva complexa harmonia entre el buit i el ple, hi lliga d'allò més, i escapa de la temporalitat lineal del temps i ens mostra, de manera encara més ostentosa, si és possible, tota la solidesa i rotunditat de la forma perenne. Per a aquella exposició de La Gavina, Pla va escriure que “les escultures de la Rosa Serra són elucubracions de l'esperit”. És la manera de dir-ho del polígraf de Llofriu, en un joc que feia sobre la concepció, la idea i la primera línia trobada. Per això als tres castells hi podem admirar, en un marc únic, les formes nascudes de l'intel·lecte, de l'enginy, de la imaginació de la nostra Rosa.