Burocràcia sense to ni so
En el botó de la roda no hi ha moviment, deia Joan Vinyoli; però això no es pot aplicar a Madrid. En el centre centrípet hi ha molt de moviment; atreu empreses de pertot arreu, que hi acuden en cerca de normatives menys feixugues i d'una fiscalitat menys abassegadora. –“Metrópoli, ideal del Dios del Progreso”, fa el seu himne, compost pel jocós filòsof García Calvo–. Qualsevol diria que la comunitat autònoma de Madrid segueix una política més encertada per assolir la independència que no pas Catalunya –qualsevol excepte molts independentistes afeccionats al conte de la lletera, que creuen que no ens calen empreses ni suport internacional, i que una administració sense recursos podrà mantenir indefinidament una població que no treballa–; però no tot és tan de color de rosa prosperitat com ho volen presentar en el km 0. També en saben de fer ximpleries i burocràcia inútil; ara es veu que faran “proves d'idoneïtat” als músics de carrer que vulguin tocar en el districte Centro, que ha estat declarat “zona de protecció acústica especial”; hi haurà presentació de currículums i audició davant un jurat format per tècnics municipals, a qui el Crist de Medinaceli conservi l'oïda. No sona molt a alcalde Hereu tot això? Afirma el regidor del districte que el concurs de mèrits musical respon a l'objectiu de donar la millor imatge possible de la ciutat als turistes i que no vol prohibir ningú –la contradicció és òbvia–, i, súmmum del despropòsit, els mateixos intèrprets volanders demanaven actuar d'acord amb una regulació –perquè és clar són artistes, no pidolaires–. No li ha passat a ningú pel cap que el seu lloc no és el carrer sinó les sales de concert o els teatres? Si resulta que ningú no està disposat a pagar entrada per ells, llavors la qüestió és una altra, i la resposta no pot ser obligar els vianants a sentir-los –de fet sovint sembla que els forçats oients esquitxen alguna moneda no per agrair-los l'actuació sinó perquè se'n vagin amb la música a una altra banda–. El mal costum de buscar problemes, trobar-los, fer-ne un diagnòstic fals i aplicar els remeis equivocats és una passa europea que afecta tots els pobles, s'expressa en tots els idiomes i no exclou cap ideologia política. Ara al Madrid megalòpoli faran passar tota la murga per un escalafó, demà la Barcelona cap i casal de congressos, incapaç d'eradicar-lo, qui sap si legalitzarà el top manta com a “mercat de rampoines falses de protecció especial”.
